Un túnel de Montclar de pel·lícula
Roden un curt que recrea la història dels presos obligats a treballar en la construcció d’aquesta infraestructura pionera del canal d’Urgell. Obra de Daniel Sarramona i Berta Lacruz
El rodatge del curtmetratge, en la recreació del túnel que es pot visitar a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, a Mollerussa. - J.GÓMEZ
L’Espai Cultural dels Canals d’Urgell ha acollit l’inici del rodatge d’El túnel de Montclar, un curtmetratge dirigit per Daniel Sarramona i produït per Berta Lacruz, que converteix en relat cinematogràfic un dels episodis més durs i menys divulgats de la història de Ponent: la construcció del túnel de Montclar, peça clau del canal d’Urgell. El curt, protagonitzat per Roger Batalla i Joan Arrizabalaga, recrea la relació entre dos presos condemnats a treballar a l’obra i combina una trama de ficció amb un fons històric documentat. “Volíem donar veu a aquestes persones que van morir per construir aquesta obra tan important”, va remarcar Sarramona. Els protagonistes són dos homes encadenats, Josep i Ignasi, units primer per l’amistat i arrossegats després cap a la tensió i la traïció.
Aquest túnel, de 4.917 metres de longitud, es va construir per canalitzar l’aigua del canal d’Urgell a través de la serra de Montclar, una obra pionera a mitjans del segle XIX i decisiva per transformar una extensa zona seca de Ponent en terra de regadiu.
La dimensió humana de la construcció també va ser colossal. Diverses fonts parlen de prop de 6.000 persones implicades en l’obra, entre elles, uns mil presidiaris procedents sobretot dels penals de Tarragona i Burgos, destinats als treballs més durs. El cost humà va ser devastador.
La investigació dels historiadors Felip Gallart i Vicent Lladonosa documenta almenys 284 reclusos morts durant aquestes obres. Aquesta memòria enterrada és, precisament, el cor del curt. “La construcció és real i els presos van treballar allà de veritat, però les vides concretes dels personatges són ficcionades perquè no tenim una documentació personal detallada”, assenyala Sarramona. El rodatge s’ha plantejat com una producció arrelada a Lleida. Segons l’equip, entre actors, figurants i tècnics participen entre 40 i 50 persones, majoritàriament professionals i col·laboradors de Lleida. Prèviament, es va obrir una convocatòria per incorporar veïns del Pla d’Urgell i de comarques properes com a figurants.
Berta Lacruz subratlla aquesta voluntat de territori: “Volíem que fos un projecte de Lleida, una història de Lleida explicada per gent de Lleida.”
