La gran plaga de conills anirà a més aquesta primavera a Lleida per l’abundància de menjar després de les pluges hivernals

La superpoblació de conills que arrasa els camps de cereal, vinya, oliveres i ametllers del pla de Lleida anirà a més, segons pronostiquen els experts en la matèria, com a conseqüència de les intenses pluges dels últims mesos, que causen una abundància de menjar que afavoreix un creixement exponencial del nombre d’herbívors.

“Aquesta primavera hi haurà una explosió demogràfica de conills”, pronostica Rosa Mas, biòloga de la Plataforma Defensa Animal, davant de l’abundància d’aliment per als animals herbívors que s’espera que hi hagi en els propers mesos després de les intenses i constants pluges de l’hivern, que ha deixat acumulacions de més de 200 l/m2 a la Segarra i de 335 l/m2 a les Garrigues, segons les dades de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre).

La superpoblació de conills al pla de Lleida porta des de fa uns anys de corcoll els pagesos pels danys que aquesta espècie causa en els cultius herbacis, que arrasa per alimentar-se, i en els llenyosos, pels desperfectes que causen en vinyes, ametllers, oliveres i fruiters. I tot apunta que aquest impacte anirà a més en els propers mesos, coincidint amb la fase d’ompliment del cereal, principalment.

La biòloga coincideix en el pronòstic amb Francesc Xavier Miarnau, expert en agricultura i en superpoblacions d’herbívors. “Al novembre i al desembre hi va haver una caiguda de la població de conills per la meteorologia, però aquesta situació ha donat la volta i ara torna a créixer al ritme que ho feia al setembre.”

Segons les seues estimacions, una parella de conills adults pot arribar a generar fins a 200 individus en dos anys, explica: la gestació dura una mitjana de 32 dies (entre 28 i 35) i amb la recuperació la distància entre parts pot no superar el mes i mig, i a això se suma que el 80% de les entre 5 i 8 cries de cada llorigada són femelles i que aquestes assoleixen la maduresa sexual abans dels 5 mesos de vida. “És una progressió geomètrica”, assenyala Miarnau.

Hi ha un altre factor que afavoreix la vertiginosa reproducció dels conills: l’escassetat de depredadors, la reducció dels quals a Lleida té xifres oficials. Entre les temporades de caça del 2014 i 2023, i segons les dades de l’Anuari de Gestió Forestal del ministeri d’Agricultura, a la demarcació de Ponent es van abatre 24.343 exemplars de guineu, el principal depredador de l’herbívor. Una guineu menja entre cinc-cents grams i un quilo de carn al dia, un pes no gaire diferent de la mitjana d’un conill.

“A les caceres de senglars es permet matar guineus, i això redueix tant la depredació com l’efecte por. Els depredadors han estat exterminats sense cap tipus de condició, i això ha desequilibrat els ecosistemes”, explica la biòloga. “Si l’animal percep que no hi ha depredadors també es redueix la mobilitat dels herbívors”, anota, és a dir, que les colònies s’assenten.

L’anuari del ministeri d’Agricultura inclou algunes dades cridaneres sobre la gestió de les espècies a Lleida la campanya de caça del 2023-2024, la primera amb l’emergència cinegètica declarada.

Segons aquest document, aquella temporada es van matar a Lleida un total de 246.909 conills i 2.039 llebres, però també es van caçar 1.659 guineus. I, paral·lelament, per repoblar vedats es van deixar anar 4.181 conills i 83 llebres.

“Si hem de donar menjar als conills, que ens indemnitzin”

La desesperació dels pagesos creix a l’Urgell. Reclamen indemnitzacions proporcionals a les pèrdues provocades per una plaga de conills que veuen com “la més greu dels últims anys”. “Si hem de donar menjar als conills, que ens indemnitzin”, resumeixen entre la ràbia i el cansament els que encara intenten mantenir viva l’agricultura a la zona. 

En municipis com Verdú, Preixana, Maldà o Sant Martí de Riucorb, els camps de cereal i els cultius llenyosos estan quedant arrasats. La combinació de zones de bosc, terrenys erms i zepes (zones de protecció d’aus) ha convertit àmplies superfícies agrícoles en reservoris de fauna descontrolada.

“Aquest és el pitjor any que recordem. Hi ha finques senceres que no val la pena sembrar, perquè no colliràs. Els conills ho devoren tot abans que la planta aixequi un pam”, lamenten Ramon Boleda, Àlex Foix, Núria Bacardí i Joan Piera, de Verdú, Ciutadilla i Preixana. “Aquest any hem arribat al punt de deixar terres sense sembrar”, anoten. Ha ocorregut amb 200 hectàrees de cereal a Verdú.

El problema no és nou, però sí que cada vegada és més inassumible, subratllen. Des de fa quatre anys, asseguren, la plaga creix sense control mentre l’administració repeteix els mateixos plans sense resultats. La Generalitat ha anunciat dos milions d’euros en ajuts per compensar els danys, però insisteixen que no és suficient. “Sembrar una hectàrea costa molts diners: adob, gasoil, llavors... I Agroaseguro no cobreix ni una mínima part. I els costos no paren d’augmentar”, critiquen. Més de la meitat del cereal ha desaparegut, totalment rosegat, a la zona. També oliveres, ametllers i pistatxos pateixen danys.“Si no canvies els protectors una vegada al mes, els conills masteguen els brots i maten els arbres.”