Eduard Peñascal, 67 anys i metge de família: «No necessito jubilar-me per passar-m’ho bé»

Per què va decidir continuar exercint després dels 65 anys?

Em trobava amb moltes ganes, forces i il·lusió. Em vaig proposar com a meta seguir fins al final d’aquest curs acadèmic, ja que a banda de passar consulta al CAP continuo fent classes a la UdL i estic formant un resident. Estic en un procés de deshabituació laboral.

Ho recomana?

Sempre que hi continuï havent il·lusió i la salut ho permeti. En 40 anys de professió he vist de tot, però m’agrada el que faig i no tinc la necessitat de jubilar-me per passar-m’ho bé. Tot i així, està clar que cal posar un final. Porto des de Nadal acomiadant-me dels meus pacients.

Deu haver creat amb ells forts vincles.

Veure morir aquells amb els quals he tingut contacte durant molts anys provoca malestar. Els metges som les segones víctimes, no som de pedra. Els meus estudiants tenen moltes sorpreses quan els plantes la humanitat al davant. Fa tres anys vam engegar una assignatura pionera, Medicina Narrativa, amb la qual treballem les emocions amb obres de teatre, pel·lícules o simulacions.

La jubilació activa s’hauria de mantenir encara que no faltessin metges?

Sí. Trobo a faltar una visió social de com aprofitar i encaixar en el sistema les persones grans. El treball em demana exactament el mateix que fa 20 anys, i crec que tenim altres habilitats i experiència que podem aportar. M’encantaria que m’espremessin. Altres països ofereixen minijobs a les persones grans. A més, els metges no tenim límit d’edat per treballar a la sanitat privada.

Ha canviat molt el sistema sanitari en 40 anys?

Els grans problemes o reptes continuen sent els mateixos. S’ha avançat una bestialitat en recursos tècnics, drets laborals, gènere o sostenibilitat, però per a moltes persones els metges de família continuem sense estar al mateix nivell que altres especialistes. L’Atenció Primària continua sent la Ventafocs del sistema sanitari.

I la seua forma de treballar?

Tenim barreres. Cada vegada estem més orientats a resultats quantificats en números, el vessant més humà està en risc. Humanitzar va més enllà de posar-nos bates de colors, significa donar un tracte personal, comprendre el que li passa al pacient i donar-li el millor acompanyament i informació per ajudar-lo a prendre decisions.

Estan ben pagats?

La nostra professió és una de les més ben pagades en aquest país. Moltes vegades agraïm més altres formes d’incentivament, com més recursos, temps o reconeixement científic. Els metges de família ho tenim molt difícil per ser professors titulars d’universitat, per exemple.