L’església romànica d’Iran: un monument amb porta dèbil

Fa gairebé 34 anys que l’església romànica de Sant Climent de Iran, el nucli d’El Pont de Suert al qual s’accedeix per una carretera de 4 quilòmetres que arranca en la de la Vall de Boí, està reconeguda com a monument i va ser reformada fa dos dècades.

Tanmateix, aquest grau de protecció oficial no acaba de concordar amb el físic del propi edifici, ja que la porta d’accés continua sent una porta de taules de fusta més aviat dèbil. Josep Jordana, veí d’Iran, reclama la instal·lació d’una porta en condicions conforme amb la categoria de l’edifici.

L’acord del Consell Executiu de la Generalitat datat el 16 de juny de 1992 i publicat en el DOGC del 6 de juliol d’aquell any declara l’església BIC (Bé d’Interès Cultural) en la categoria de monument. La resolució estableix un entorn de protecció que “naix a la carretera d’accés al poble, a 50 metres de la primera casa.”

“El marc físic on és situat el monument fa que s’hagi de conservar com a mitjà per preservar el diàleg i la relació ambiental monument-paisatge que al llarg del temps s’ha configurat amb personalitat pròpia resultant un espai de gran significació en aquesta zona pirinenca”, assenyala l’expedient de la conselleria de Cultura.

Aquest mateix expedient, que data el temple al segle XII, apunta la possibilitat que aquest edifici hagués estat “l’element generador i aglutinant de l’assentament”, ja que no es troba en un punt aïllat sinó que “s’alinea en l’eix viari que alinea la trama del nucli”. “Encara que és romànica, mostra una segona etapa constructiva que podria correspondre als segles XVII-XVIII”, afegeix.

La declaració inclou com a béns mobles que “mereixen una protecció especial” una talla de Sant Climent de fusta policromada, l’escultura de fusta de la verge del Rosari, la pica baptismal i la campana de bronze, que segueix al campanar.