Tyler Borges, dels EUA, que viu al Pirineu de Lleida: «Les lluites de Puerto Rico i Catalunya són dues cares de la mateixa moneda»

Amb experiència en agències governamentals i la NASA durant l'administració Biden, el canvi de cicle polític el va empènyer a buscar noves oportunitats a l'estranger. Actualment, exerceix com a auxiliar de conversa a la Pobla de Segur i Tremp, on s'ha integrat en la comunitat local mentre explora les seves possibles arrels catalanes.

Vas arribar aquí gairebé per atzar, oi? Com va anar el procés?

Sí, tot va passar mentre acabava la meva tesi sobre els Jocs Olímpics. Estava treballant en l'obertura del parc Epic Universe a Orlando quan algú em va parlar de la possibilitat d'ensenyar anglès a Espanya. En aquell moment, les meves perspectives laborals als Estats Units eren nul·les: tota la meva experiència era en el sector públic i, amb el canvi d'administració, ja no hi havia govern on pogués treballar. Vaig sol·licitar el programa del Ministeri d'Educació i ells et trien el destí; jo no el vaig escollir, em van posar aquí.

I com ha estat l'adaptació al Pallars? Venies d'una realitat molt diferent.

Al principi va ser difícil. Vinc d'una ciutat de Florida d'unes 330.000 persones i el canvi a un poble petit és enorme. A més, no parlava català. Ara estic fent classes i m'esforço per parlar-lo; vull comunicar-me amb la gent en la seva llengua perquè ells fan el mateix esforç amb mi. Tot i que a l'escola el Ministeri m'exigeix parlar exclusivament en anglès, fora d'aquí la cultura i l'entorn m'han fascinat. He de dir que no hauria sobreviscut sense l'ajuda dels professors de les escoles de la Pobla i Tremp. Són fantàstics amb els nens.

Recentment heu celebrat el "Dia de l'Anglès" centrat en els Estats Units. Ha estat complicat donada la situació política actual?

Molt. Vam ser molt cautelosos, fins i tot vam estar a punt de cancel·lar-ho per les coses horribles i l'estat d'opinió que genera la política exterior del meu país. Però parlant amb els alumnes i els professors, vam veure que els nens n'estaven molt il·lusionats. Al final, no ho fem pel govern, ho fem per ells. Hem enfocat el projecte des de l'educació i la història, no des de la política actual, de la qual jo mateix n'estic molt en contra.

En aquestes sessions també has parlat de la teva identitat.

Exacte. Els explico que la nostra capital, Washington D.C., es basa en el model de París, o com els francesos i els espanyols ens van ajudar a aconseguir la independència. Però el que més els sorprèn és el meu origen de Puerto Rico. Els explico que les lluites dels porto-riquenys per la seva identitat i autonomia són molt similars a les dels catalans; són gairebé dues cares de la mateixa moneda. Crec que els estudiants ho entenen molt bé i aprenen molt d'aquest paral·lelisme.

El programa d'auxiliars està patint retallades i cancel·lacions en diverses comunitats autònomes. Com ho veus tu?

És un greuge per als estudiants. Hi ha llocs com Andalusia o València on el programa ha desaparegut o està en perill. Catalunya també hauria de reflexionar sobre la seva continuïtat. Aquestes figures són vitals perquè els alumnes perdin la por a parlar amb un natiu i millorin la pronunciació. Veure els nens contents i els pares agraïts et fa sentir que aquesta feina és realment important.

Si poguessis triar, et quedaries un altre any a Catalunya?

Vaig posar Catalunya com a primera opció perquè crec que la meva família prové d'aquí. Estem intentant rastrejar el cognom, però és difícil perquè pensem que van emigrar durant l'època de Franco i els documents no són fàcils de trobar. M’està agradant molt aprendre català i gaudeixo de la vida aquí, però a la tardor començo la facultat de dret als Estats Units, així que, lamentablement, no podré continuar el curs vinent.