El canvi climàtic arrossega Lleida al clima de l’interior del Marroc: alerten d’una pujada dels termòmetres de 5 graus a final de segle i sequeres freqüents

La jornada El futur climàtic de Catalunya i l’adaptació del seu sistema agroalimentari va deixar un missatge clar: Catalunya i, en especial, el pla de Lleida s’hauran d’adaptar en les pròximes dècades a un escenari climàtic més càlid, amb sequeres més freqüents i una pressió creixent sobre els recursos hídrics. Un dels ponents va ser Vicent Altava, del Servei Meteorològic de Catalunya, que va explicar que al pla ja es dona per assumit un increment mínim de 2 graus de la temperatura en els darrers anys, una xifra que podria arribar als 3 graus cap al 2060 i situar-se a entre 4 i 5 graus a finals del segle XXI.

Altava va subratllar que el clima del pla de Lleida podria assemblar-se progressivament al de zones de l’interior del Marroc, amb estius molt més exigents, onades de calor més persistents i una pressió més intensa sobre l’activitat agrària. En paral·lel, va advertir d’una reducció dels dies de gelades, especialment en àrees de muntanya, un factor que pot comprometre la disponibilitat d’aigua a la primavera per als embassaments i els regadius. El tècnic del SMC va remarcar que els episodis recents de pluges abundants no contradiuen la tendència general. De fet, va indicar que les projeccions no apunten a la desaparició de la pluja, sinó a una irregularitat més gran, amb períodes humits puntuals alternats amb sequeres més freqüents i prolongades. Malgrat tot, va assenyalar que la boira continuarà sent un element característic al pla: les situacions anticiclòniques d’hivern en continuaran afavorint la presència. 

Per això, va apuntar que, malgrat l’augment general de les temperatures, en aquestes àrees podrà mantenir-se una sensació hivernal lligada al fred humit. La jornada també va posar el focus en alternatives de producció. El cap del programa d’Aqüicultura de l’IRTA, Enric Gisbert, va presentar l’aquaponia com una de les possibles respostes de futur. Aquest sistema integra en un mateix circuit tancat la cria de peixos i el cultiu de plantes i els residus generats pels peixos es transformen, mitjançant processos biològics, en nutrients aprofitables per als vegetals. Els resultats apunten que l’aquaponia pot assolir produccions superiors a les de sistemes hortícoles convencionals.

Segons Gisbert, mentre un cultiu tradicional pot situar la producció entre 2 i 4 quilos per metre quadrat, els sistemes aquapònics assajats han obtingut rendiments d’entre 4 i 7 quilos. Així mateix, produir un enciam pot requerir al voltant de 13 litres d’aigua, mentre que en un sistema aquapònic el consum es pot reduir fins als 1,25 litres, un estalvi proper al 90%. S’hi suma que el sistema genera alhora proteïna vegetal i animal.

Gisbert va incidir que l’aquaponia no pretén substituir l’horta tradicional, sinó que pretén complementar els models actuals amb una opció més resilient, adaptable i de proximitat.

Microorganismes per a un sòl més sostenible

La sala d’actes dels pavellons firals va reunir ahir una trentena de persones en la jornada tècnica Assessorament tècnic: la clau per a una gestió sostenible de la terra, en una sessió centrada en la necessitat d’avançar cap a models agraris més sostenibles i resilients a partir del coneixement científic i la innovació. Els experts van posar el focus en la biodiversitat del sòl i al paper fonamental dels microorganismes en la sanitat vegetal, analitzant-ne tant els beneficis per a la salut dels cultius com la comparació amb els productes químics en el marc de l’agricultura del segle XXI. 

La jornada es va obrir amb la presentació d’Anna Lekunberri Gómez, cap del Servei de Sanitat Vegetal del DARPA, i va continuar amb les ponències de Guillem Segarra Braunstein, professor de la Universitat de Barcelona, i de Maria Isabel Trillas Gay, directora científica de la càtedra UB en microorganismes per a l’agricultura, qui van defensar la necessitat d’impulsar estratègies de maneig més sostenibles. José Luís Cruz Macein, investigador de l’IMIDRA, va tancar la sessió subratllant el valor de l’assessorament tècnic com a peça clau en la transferència de coneixement i en el sistema d’innovació agrària.