INFRAESTRUCTURES
“Ara es veuen problemes que ja hi eren”
Els esdeveniments meteorològics extrems guanyen freqüència a Ponent amb l’avenç del canvi climàtic. Els geòlegs adverteixen de l’existència de riscos latents per a les infraestructures

Una roca caiguda en un despreniment a la carretera C-14 entre Rialp i Llavorsí fa uns anys. - E.B.D.
“Les obres es van fer fa molts anys i gairebé no s’han revisat fins que ara, amb la major freqüència dels esdeveniments meteorològics extrems, s’adonen que ocorren coses. Si amb el canvi climàtic inverteixen, magnífic, però això no tapa la irresponsabilitat”, planteja Josep Maria Mata, doctor en Geologia i catedràtic emèrit de Cristal·lografia i Mineralogia a la UPC.
“Ara, quan revisen la via de tren de Manresa, detecten problemes que ja hi eren”, exemplifica el geòleg, que recorda com fa vuit anys, el novembre del 2018, un esllavissament de terra i roques ja va causar la mort d’una persona i ferides a 49 més a Vacarisses, en aquesta mateixa línia que en els últims mesos acumula incidents (sense víctimes). “Hi ha molts talussos a punt de caure sobre les carreteres, però sembla que això no es veu”, anota.
“Els riscos naturals són el resultat inevitable dels processos físics de la Terra. Es converteixen en catàstrofes naturals només quan succeeixen en un nucli urbà o a prop”, té sentenciat la sismòloga Lucy Jones, una de les principals autoritats científiques del món en matèria de prevenció.
En qualsevol cas, hi ha pocs dubtes sobre l’augment dels fenòmens meteorològics extrems en els últims anys, amb una acceleració que tensa els materials de les infraestructures. Les dades d’Aemet i Meteocat, els primers de l’estació de Raimat i els segons de la de Lleida, reflecteixen una elevada freqüència dels episodis de fred intens, calor extrema, pluja copiosa i vent fort.
Resulta reveladora la repetició d’un fenomen tempestuós com la pedra i la creixent virulència: onze casos en els dos últims anys davant cinc en els dos anteriors, amb quatre de les sis ocasions en què el gel ha superat la mida d’un cigró acumulades el 2024 i el 2025.
Les mínimes es van situar tres vegades per sota dels -8º el gener del 2025, una cosa que portava quatre anys sense ocórrer, i ho van tornar a fer en dos ocasions l’hivern passat. I les màximes porten tres anys superant entre set i vuit vegades els 40º, una intensitat clarament superior a la dels anys precedents.
Les cinc jornades amb ratxes de vent de més de 70 km/h (el llindar perquè les assegurances cobreixin els danys) de l’any passat a Raimat arribaven després de només cinc en els quatre exercicis anteriors. A Lleida en van sis aquest any (sense comptar el d’ahir), encara que en aquest cas hi ha antecedents: 14 el 2024 i 7 el 2023.
Per últim, les intenses pluges de la tardor i l’hivern queien després d’un any més aviat sec (298,8 l/m2) que, al seu torn, arribava després d’un de plujós (477,1 l/m2) posterior a dos de sequera (243 l/m2 i 269 l/m2). Aquests canvis de ritme, que van deixar veure els seus primers efectes secundaris amb el carrusel de despreniments de començaments de la tardor, tenien com a colofó uns inusuals xàfecs que van deixar, d’octubre a febrer, 416 litres a Santa Anna i 283 a Alpicat. La precipitació va assolir els 391 l/m2 a Cervera, els 365 al Vilosell i els 478 a Alins. Mata, en qualsevol cas, descarta que la meteorologia sigui l’única causant dels incidents dels últims mesos a la xarxa viària. “No és només el canvi climàtic, és que no s’han fet les tasques de conservació. Ara es concentren els efectes de la meteorologia, però hauria d’haver-se mantingut la vigilància sempre”, assenyala el geòleg.
“Es necessita constància, i preveure que anirà a més. Això requereix calcular talussos que no caiguin quan arribin pluges més fortes que les d’ara. Cal prevenir, i cal observar l’evolució dels terrenys sobre els quals s’assenten les infraestructures”, afegeix.