SEGRE

Explotació sexual per cinc pessetes: Un descomunal enrenou de prostitució durant les obres dels pantans

Fins a 16 bordells van operar a la ciutat, de 2.000 habitants, del 1913 al 1936

Imatge d’època d’una reunió social dels anys 20 del segle passat al Berenador Alegret de Tremp. - AJUNTAMENT DE TREMP

Imatge d’època d’una reunió social dels anys 20 del segle passat al Berenador Alegret de Tremp. - AJUNTAMENT DE TREMP

Lleida

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

“Si no s’entén el context es corre el risc de banalitzar la prostitució, i en aquest cas parlem d’un context de pobresa en el qual la prostitució era un mitjà de supervivència o un complement per buscar-la”, explica la historiadora Joana Franch, que dijous va dirigir la primera PutiRuta a Tremp, una ciutat en la qual als anys 20, durant la construcció dels embassaments del curs mitjà de la Noguera Pallaresa (Sant Antoni, Terradets, Camarasa i Sant Llorenç), van arribar a operar setze prostíbuls. “Per a la població que hi havia és una cosa bàrbara, però, efectivament, es tracta d’una cosa que va passar”, anota.

A Tremp vivien tot just 2.000 veïns el 1912, al començar les obres dels embassaments, i gairebé 3.500 a finals de la dècada següent. El creixement inclou part de les gairebé 3.000 persones, majoritàriament homes, que es van desplaçar a la zona per treballar en les preses de La Canadiense.

“La idea de la PutiRuta és fer un recorregut històric pels llocs emblemàtics de la prostitució i explicar aquest context de pobresa i explotació”, anota Franch. L’interès de la iniciativa va quedar clar: la vigília estaven reservades les vint places disponibles per efectuar l’itinerari.

L’explotació sexual va impregnar, per la seua intensitat, la cultura popular: l’avinguda de la Font Vella, a la zona nord del poble, era coneguda com El carrer de l’alba perquè sempre hi rondava algú, i una altra via propera era rebatejada com El carrer de la bombeta, a causa que hi havia diversos locals, el distintiu dels quals era un llum, un element habitual en una ciutat amb llum elèctrica des del 1911, a la porta.

També el preu del servei sexual, 5 pessetes, que suposaven el jornal d’un dia, va passar a la cultura popular amb els esmentats despectius com “si vas calent, agafa un duro i ves a Tremp”.

No queda dret cap edifici que acollís bordells. Dos estaven a la carretera de la Pobla de Segur i un altre a la d’Artesa de Segre, al costat de les rutes dels treballadors cap a les obres. “La resta eren a prop de la població, principalment a la perifèria i cap a Talarn”, explica Franch.

L’activitat també va ser objecte de debat a l’ajuntament, que va dedicar dos articles a la prostitució en una ordenança del 1923. La normativa permetia que a cada local es prostituïssin fins a set dones, la qual cosa dona una plantilla de 112 prostitutes: a una legal per cada divuit veïns; cada nou si la ràtio es calcula sobre la població masculina. El 1936 quedaven dos locals: per un van passar seixanta-set dones en un any i per l’altre dotze.

La principal font d’informació que ha fet servir Franch és la cartilla sanitària, que ressenyava la identitat, el domicili i el lloc de treball (amb data d’alta i de baixa) i que donava dret a una revisió mèdica setmanal. Segons aquests documents del període 1913-1936, la majoria tenien 23 o 24 anys, just en el límit de la minoria d’edat, i la seua procedència es va anar ampliant. Als anys 10 eren majoritàriament de províncies properes com Saragossa, Tarragona i Castelló i als anys 30 ja arribaven de tota la península Ibèrica. L’any 1936 tenien cartilla dos dones franceses i una de brasilera.

I qui eren els proxenetes? Bàsicament, explica Franch, “gent que va arribar perquè va veure que amb les obres podia fer negoci”. No hi ha dades de les rutes que haurien pogut seguir, si ho feien, les dones.

tracking