SEGRE

El parc geològic de Llitera i Ribagorça naix amb set socis

Alcampell, Sanui, Baells, Peralta i Tamarit s’uneixen amb Benavarri i Viacamp. La zona d’estudi i promoció supera els 630 km2 d’extensió

El parc geològic de Llitera i Ribagorça naix amb set socis

El parc geològic de Llitera i Ribagorça naix amb set socis

Lleida

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El parc geològic i miner de la Llitera i la Ribagorça arrancarà finalment amb set municipis associats: Alcampell, Sanui i Alins, Baells, Peralta i Calassanç i Tamarit de Llitera, d’una banda, i Benavarri i Viacamp i Lliterà per una altra.

Entre els set sumen una extensió de 637 quilòmetres quadrats (63.700 hectàrees), amb més aportació per part dels lliterans (374) que dels ribagorçans (263), malgrat que en el cas de Tamarit, que en suma 110, només entraria al parc la zona nord del terme.

“El parc ja està constituït però no legalitzat”, expliquen des del col·lectiu de geòlegs que impulsa el projecte, lligats a l’entitat internacional Sigmadot, la Societat Internacional de Geologia i Mineria per al Desenvolupament i Ordenació del Territori. Es refereixen al projecte com el parc geològic del Pirineu Meridional d’Osca.

Set municipis més d’aquestes dos comarques i limítrofs amb els anteriors no han donat encara el vistiplau a la seua integració al parc geològic. Es tracta de Sant Esteve de Llitera, Albelda, Valldellou, Castellonroi i Camporrells, a la Llitera, i d’Estopanyà i de Tolba, a la Ribagorça.

Els termes dels lliterans sumen 219 km2 més, malgrat que en el cas de Sant Esteve quedaria fora l’extrem sud del municipi i al d’Albelda una mica més de la meitat. Els ribagorçans aportarien 148 quilòmetres quadrats més, si bé els seus consistoris es mostren reticents a fer aquest pas.

Els promotors del parc geològic, que han desenvolupat els treballs previs sota la denominació d’Ageominlir (Amics del Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça) ja manegen un cens de més de 500 punts d’interès geològic i estan treballant en l’elaboració d’itineraris (ja en tenen trenta) que passen per les seues diferents ubicacions.

La idea és treballar en la seua documentació i difusió i a fer que serveixin de base per promoure activitats turístiques basades en el seu coneixement. La posada en marxa del parc miner, que es troba gairebé totalment sobre l’enorme mar subterrani de 900 km2 que comunica sota terra les conques del Cinca i de la Ribagorçana, no comportaria limitacions per a les activitats productives que ara es desenvolupen a la zona.

Els afectats pels projectes miners continuen esperant respostes

Els ajuntaments i els col·lectius afectats pel projecte d’investigació de vetes de manganès en 700 hectàrees de muntanya de Benavarri i Estopanyà continuen esperant quatre mesos després que l’Inaga (Institut Aragonès de Gestió Ambiental) respongui a les al·legacions que van presentar. Tant l’ajuntament de Benavarri com la Plataforma per la Conservació Ambiental i del Patrimoni d’Estopanyà van presentar al·legacions durant la fase de consulta pública en la qual l’organisme de control ambiental va exposar els documents amb els projectes. La plataforma, creada després de conèixer-se el projecte gràcies a una informació de SEGRE, va aconseguir centenars d’adhesions en les seues primeres setmanes d’activitat. Es tracta de dos municipis que estan aconseguint revertir la tendència generalitzada a la despoblació que es dona a la zona, amb trenta-un nous veïns empadronats en dos anys a Estopanyà, que arriba als 147, i amb 1.142 a Benavarri, que se situa folgadament per sobre dels 1.100. En tots dos casos estan acollint emprenedors amb projectes sovint vinculats a la terra o al paisatge, i la majoria dels veïns tem que la mineria pugui tenir efectes secundaris, com les emissions de pols i de soroll i l’abocament de sòlids i líquids als aqüífers, que pugui afectar tant el medi com les activitats que s’hi desenvolupen. Fa més d’un segle hi va haver a Estopanyà una mina de manganès anomenada Teresa, com el permís de sondejos concedit pel Govern d’Aragó, que va operar de manera intermitent durant 80 anys. A la zona hi ha hagut mines de plom (Alins), d’argila a Camporrells, de sal i d’aerinita a Estopanyà i altres de manganès a Natjà i Purroi.Somontano de BarbastreCinca MitjàBaix CincaLa RibagorçaCatalunya

tracking