Diverses capitals de comarca tenen els pressupostos de l’ajuntament per a enguany encara per aprovar, algunes, a causa de les majories fràgils

L’almanac ja fa dies que ha entrat en el segon trimestre de l’any i, encara així, un nombre insòlit d’ajuntaments de Lleida tenen encara pendent d’aprovar i fins i tot de presentar els pressupostos per a aquest 2026. Els efectes que això produeix són pocs en matèria d’ingressos, però pel que fa a despeses, en el capítol de nòmines pot estar en joc la pujada salarial, mentre que el de projectes i obres podrà continuar endavant sempre que compti amb subvencions externes.

Primer va ser Lleida capital, on els comptes d’enguany es van aprovar de forma automàtica al febrer, un mes després que l’alcalde, Fèlix Larrosa (PSC, amb 9 dels 27 regidors), perdés la qüestió de confiança i l’oposició no contraataqués amb una moció de censura. A Tàrrega sí que va prosperar la censura de Junts i CUP contra ERC i PSC al març, després de fracassar el pressupost i la qüestió de confiança, que va comportar canvi d’alcaldia. Els comptes es podrien debatre el dia 29. A Balaguer es troben en l’aire després de la plantada de Treballem per Balaguer (Pacte Local), que al febrer va deixar el PSC en un govern de minoria absoluta amb 6 dels 17 edils. I a Mollerussa, on les eleccions del 2023 van donar representació a sis partits i tres (Mollerussa Primer, Junts i PSC) van pactar per governar, es preveu debatre en ple el projecte pressupostari el dia 22. Cervera (on governen PSC i Junts amb 8 dels 13 edils) tampoc no té una data per a la presentació i l’aprovació dels pressupostos, mentre que la Seu d’Urgell els va aprovar en ple el 27 de març i Sort, un dia abans. Els dos tenen governs de minoria (PSC i Sumem) i van necessitar suports.

La tendència a la fragmentació del vot va deixar el 2023 un quadre municipal ple de majories poc estables per governar amb agilitat. Entre les capitals de comarca, Mollerussa, les Borges, Balaguer i Solsona van perdre la majoria absoluta (Junts i ERC), que només tenen Vielha i Tremp (PSC). I aquesta situació s’accentuarà en les eleccions municipals del 2027 si es consolida, com tot indica, la irrupció d’Aliança Catalana en els governs locals, especialment dels municipis amb més habitants. Les llistes independents i les marques blanques poden també guanyar terreny. A la resta de municipis, en aquests quatre anys hi ha hagut diversos canvis d’alcaldia, començant per Ribera d’Ondara i seguint amb Almacelles, on novament el pressupost municipal està en l’aire.

Més dubtes que certeses a un any de la proclamació de candidats

Les eleccions municipals del 2027 se celebraran el 23 de maig i un mes abans candidats i partits han d’inscriure i proclamar les llistes, per la qual cosa a partir d’ara tenen dotze mesos per provar de presentar-se en el major nombre de municipis dels 231 de Lleida. El maig del 2023, Junts i ERC van empatar a 668 regidors en el conjunt de la província i a hores d’ara de mandat la coalició Junts Impulsem té 101 alcaldies a Lleida, i ERC 87 més, segons fonts dels partits. Fa quatre anys, a més, el PSC va passar de 129 a 170 edils a Lleida. Un dels factors que haurà d’analitzar d’ara endavant és la capacitat d’arrossegament dels socialistes, presents en els governs de la majoria de capitals de comarca, per atreure candidats ara en altres formacions o fins i tot consolidar coalicions amb altres llistes, de la mateixa manera que s’haurà d’estudiar com es reparteix el vot independentista amb la probable irrupció d’Aliança Catalana, que precisament ahir va estrenar l’oficina parlamentària a Lleida (una de les dos diputades de la formació al Parlament és lleidatana, fet que podria donar-li molts suports).Al marge de la capital, on l’alcalde, Fèlix Larrosa, i el cap de l’oposició, Xavi Palau (PP) preveuen repetir com a candidats, poques certeses hi ha a la resta de municipis. Els de Mollerussa, Marc Solsona, i Tàrrega, Rosa Maria Perelló, han anunciat la seua retirada. Lorena González (Balaguer), Joan Barrera (la Seu), Jan Pomés (Cervera) i Sílvia Romero (Tremp) han liderat el projecte socialista per primera vegada a la seua ciutat. Els partits obren ara la carrera escollir candidat i formar llistes.