SEGRE

La colza resisteix 40 anys després

Agricultors de la Segarra van ser pioners a finals dels 80 introduint-la com a rotació del cereal. Josep Maria Besora, de Selvanera, destina el 25% de la seua producció a aquest herbaci

Josep Maria Besora mostra la flor característica de la colza . - JORDI BONILLA

Josep Maria Besora mostra la flor característica de la colza . - JORDI BONILLA

Jordi Bonilla
CERVERA

Creat:

Actualitzat:

La colza va ser un cultiu que als anys 80 va tenir mala fama arran de la crisi sanitària causada per la venda d’oli desnaturalitzat. Malgrat això, a inicis dels 90, un grup d’agricultors de la Segarra va apostar per aquest herbaci com a alternativa al cereal de secà i amb el pas del temps s’ha consolidat a la comarca, deixant cada primavera paisatges de camps grocs per les seues flors.

Un dels pioners a introduir l’oleaginosa a la Segarra va ser Josep Maria Besora, que recorda que “en el seu moment vam ser uns quants que vam veure que la colza podia adaptar-se bé a la terra segarrenca i vam apostar-hi quan només es conreava a França i el centre d’Europa”.

En el seu cas, va començar a plantar-la a Selvanera, nucli de Torrefeta i Florejacs, el 1989 i des d’aleshores l’ha mantingut com a rotació habitual a la seua explotació, ocupant el 25% de la superfície que gestiona.

Aquesta alternança “ens permet millorar la qualitat del sòl i incrementar la rendibilitat de l’explotació”, assegura Besora, ja que trenca la dinàmica de males herbes i malalties que hi pot haver en camps de blat i ordi. “Encara que els costos de producció són més elevats que la majoria dels cereals, el retorn econòmic que tens també ho és”, apunta.

Implantació estable

La colza comença a sembrar-se a finals d’estiu i es recull al juny, amb un calendari similar al del cereal. La seua implantació a la Segarra s’ha mantingut estable des dels anys 90, encara que en l’actualitat la zona amb més hectàrees del país és la província de Girona, ja que, segons Besora, aquest herbaci s’adapta millor.

Tot i així, el pagès insisteix que és un cultiu que “resisteix i resistirà als episodis de sequera” gràcies a les seues arrels, que s’estenen a molta profunditat per trobar aigua i nutrients.

Ús alimentari

Per a Besora, el seu valor va més enllà de l’estètica dels camps grocs a la primavera. Encara que en altres regions europees està més estesa la seua producció per fabricar biodièsel, a Catalunya i l’Estat espanyol la principal sortida és l’oli per al consum humà.

“Deixant de banda l’oli d’oliva, el de colza és segurament el millor oli industrial que hi ha al mercat”, destaca el productor.

Tanmateix, considera que cal molta pedagogia perquè la societat sàpiga distingir la intoxicació que hi va haver als vuitanta “per un accident” del valor nutricional que pot tenir l’oli de colza davant del de gira-sol o el de palma que es poden trobar amb més facilitat als supermercats.

tracking