ANIMALS
L’assilvestrat que va trobar una llar
Alfa, el líder de la gossada feréstega que fa dotze anys va desfermar les seues incursions pel Baix Segre, mor després d’integarse des del 2014 en una família. La inusual peripècia vital del gos il·lustra les possibilitats de ‘reinserció’ en plena eclosió de l’abandó

L’Alfa va ser sacrificat dilluns en una clínica veterinària a l’agreujar-se el càncer que patia.
Pensaven que es menjaria els nens, però mai em va ensenyar les dents”, explica Sandra Oró, responsable de la protectora Amics Peluts de Seròs, en la família de la qual ha viscut dotze anys, fins a la seua mort dilluns, l’Alfa, el líder de la gossada assilvestrada les incursions de la qual van assolar diverses explotacions ramaderes d’Aitona, Seròs i Torres el novembre del 2014.
L’Alfa va protagonitzar al llarg dels seus quinze anys de vida un inusual periple vital en el qual va passar de gos domèstic a feréstec en els seus primers tres anys d’existència i d’assilvestrat a casolà en els dotze últims. “Tots els educadors que vaig consultar em van dir que el sacrifiqués perquè recuperaria els seus instints i això era un risc. Però això no va passar”, explica Oró.
I com s’aconsegueix això amb un gos feréstec? “A poc a poc, a base d’afecte, rutina i paciència, anava fent passos. No havia tingut cap contacte amb humans, i al principi era un embolic perquè dormia de dia i de nit s’activava. Va costar moltíssim al principi. No sabia passejar i tenia por, però després dormia amb el gat i amb els nens”, explica la seua cuidadora, que remarca que “esclar que és possible recuperar-los. T’ho dic jo que no en tenia ni idea de com es podia fer i ho vaig fer”.
La biografia de l’Alfa ha sorprès dos de les persones que van tenir-hi contacte el 2014. “Em deixes gelada, és sorprenent”, diu Rosa Pujol, l’alcaldessa d’Aitona, on va ser capturat. “M’ha sorprès, perquè costa molt que un animal d’aquest tipus es reorienti. Quan proven la sang és com una droga per a ells”, anota Llorenç Ricou, responsable dels Agents Rurals a Ponent i cap del dispositiu en el qual va ser capturat.
“Va costar molt resoldre-ho. Era un ramat que va atacar diverses granges”, recorda Pujol, que considera la història de l’Alfa “un gran exemple” de reinserció. “Hi va haver una mortaldat enorme d’ovelles a Seròs i atacs en altres granges”, recorda Ricou. En el principal episodi van morir un centenar d’animals, la pràctica totalitat dels quals asfixiats a l’aixafar-se els uns als altres dins del corral davant de la presència dels gossos, en una mecànica idèntica a la que es dona en els atacs de llops.
“Són gossos abandonats que formen ramats i que es converteixen en fugitius quan, a l’aparellar-se entre ells, comencen a nàixer cadells en llibertat. Llavors recuperen l’instint genètic del llop i quan comencen a matar per menjar ja no paren”, explica Ricou.
En aquest cas, amb un dispositiu de gàbies trampa, van capturar tretze animals: l’Alfa, cinc cadells localitzats en un cau de la Vall de la Bovà d’Aitona i que en unes setmanes van ser donats en adopció pel CAAC (Centre d’Acollida d’Animals de Companyia) del Segrià, i set adults que van ser abatuts o capturats. L’ajuntament d’Aitona va organitzar un campionat de botifarra per pagar les despeses d’acollida dels animals i la incineració dels abatuts al seu terme.
L’Alfa, el primer exemplar adult capturat viu, en aquest cas amb una gàbia, va ser utilitzat com a esquer per atrapar la resta, que van acabar abatuts. “Recordo que el van caçar amb una gàbia a Aitona. Era una monada, i li vaig demanar a l’alcaldessa que em donés un cop de mà per adoptar-lo”, assenyala Oró, que també recorda com l’autorització als caçadors per disparar a la gossada va derivar en l’existència de nombrosos gossos (aliens al ramat) que vagaven pel Baix Segre ferits de bala.
La història de l’Alfa, sacrificat després d’agreujar-se el càncer que li van detectar fa un any, posa sobre la taula un dels riscos de l’abandó animal, una pràctica que es dona amb inquietant freqüència a la demarcació de Lleida i, especialment, al Segrià: en els seus 38 municipis es van recollir entre el 2014 i el 2023 un total de 2.940 gossos abandonats.
“Era vellet i no el podíem veure patir”
“Quan va venir a viure amb nosaltres, l’Alfa tenia tres anys o així. Ara era gran. Era vellet i no podíem veure’l patir”, explica Sandra Oró, amb la família de la qual ha conviscut durant dotze anys el gos capturat com a fugitiu. La seua edat equival a entre 76 i 90 anys humans.