SEGRE

POLÍTICA

Prioritat nacional a Vilafofana?

L’últim concepte de discòrdia dels ultres es projecta sobre la Llitera i el Baix Cinca, on l’aportació estrangera és clau. Sis dels deu cognoms més habituals a la primera són africans

Un grup de veïns d’origen migrant xarra en una cèntrica avinguda de Binèfar. - JORDI ECHEVARRIA

Un grup de veïns d’origen migrant xarra en una cèntrica avinguda de Binèfar. - JORDI ECHEVARRIA

Lleida

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

D’un extrem a l’altre: l’últim concepte de discòrdia impulsat per Vox, el de la “prioritat nacional” amb el qual pretén vetar l’accés als ajuts públics d’una part de la població estrangera i que el PP ja va acceptar com a proposta ultra a Extremadura, la comunitat amb menys població forana de l’Estat (amb prou feines un 4,5%), es projecta ara, sota l’inquietant format d’un Aragó First que hibrida els principis segregacionistes del lepenisme i el trumpisme, sobre una terra en la qual l’aportació dels nous pobladors resulta fonamental a nivell demogràfic i econòmic.

La Llitera té una taxa de població estrangera del 20,09 per cent i una d’ocupació forana del 34%, segons les dades de l’Iaest (Institut Aragonès d’Estadística), mentre al Baix Cinca els pobladors procedents d’altres estats són el 24,22 per cent i a l’estiu arriben a ocupar-se de manera temporal fins a 3.000 persones en la campanya de la fruita.

Es tracta de dos exemples clars dels pesos demogràfic i laboral d’aquest col·lectiu, que inclou entre altres impactes el del seu volum de consum i una considerable injecció de rendes en les famílies locals a través del lloguer d’habitatges que, sense la seua presència, estarien majoritàriament tancats.

L’actualització dels cognoms més freqüents que fa uns dies va difondre l’Iaest il·lustra el pes social dels nous aragonesos a la Franja: sis dels deu cognoms masculins més freqüents a la Llitera (Fofana, Coulibaly, Keita, Traore, Diarra i Tunkara) són d’origen subsaharià, i entre els primers 50 n’apareixen d’altres com Camara, Magassa, Tounkara, Touray i Sidibe. També la suma dels Mamadou i els Mahamadou entra en el top ten dels noms de pila.

La presència és menor al Baix Cinca, encara que només cal baixar al lloc quinzè per trobar els Camara, i al tram d’allà al vint-i-cinquè per trobar els Ba, els Sow i els Sidibe.

Mohamed és a la ribera de la Cinca el vint-i-tresè nom propi més habitual, al davant d’Alejandro, Jesús, Francisco Javier i Juan.

Multiculturalitat

En ambdós comarques, la multiculturalitat de les quals es percep a simple vista, va començar a conèixer-se dimecres a la nit, amb una sorpresa que va anar canviant en esglai, el contingut de l’acord de govern firmat pel Partit Popular i Vox per investir novament Jorge Azcón com a president de la comunitat, que inclou “el principi de prioritat nacional”, un terme encunyat l’any 1978 per l’ultradretà francès Jean Marie Le Pen, actualitzat per la seua filla Marine com “els francesos primer” i adoptat també pel trumpisme.

La seua formulació planteja, bàsicament, crear traves administratives per a l’accés dels estrangers als ajuts públics i els serveis socials.

“És un plantejament preocupant. No aconseguim saber què poden voler fer”, assenyala Tania Soláns, presidenta de la Comarca de la Llitera, que tem que aquests plantejaments, “a més de generar incertesa, ens portaran retallades socials”.

“Per rebre qualsevol ajuda ja cal tenir la nacionalitat o la residència, és molt difícil que algú que no tingui papers pugui rebre’ls tret que es trobi en una situació d’urgent necessitat”, afegeix.

El sindicat OSTA, per la seua part, va criticar que es tracta de “polítiques de segregació que vulneren drets fonamentals, estigmatitzen col·lectius vulnerables i fracturen la cohesió social que històricament ha definit Aragó”.

Peralta: quan un centre de ‘menes’ genera riquesa i atreu població

“Al final hem muntat una empresa, que és la més gran del poble, per atendre aquests xavals”, explica Luis Fuster, alcalde de Peralta de Calassanç. “Estem ja en 18 treballadors, més els quatre que són personal d’Escolapis, i l’objectiu és arribar a 24”, afegeix Julia Ortega, responsable territorial d’Accem a Aragó. 

L’empresa en qüestió és la residència d’atenció immediata per a persones menors migrants sense referències familiars, la qual cosa al carrer es coneix com a mena (menor emigrant no acompanyat), que gestiona l’oenegé a les instal·lacions dels religiosos. La posada en marxa del centre ha portat més d’una desena de famílies a la zona: quatre de Màlaga, dos de Madrid, altres de Múrcia, una d’Almeria i una altra d’Alacant que s’han establert a Peralta de la Sal, i algunes més ho han fet en localitats de la comarca. 

“No hi està havent problemes” amb els usuaris, coincideixen Fuster i Ortega. Són trenta joves de 14 a 18 anys (n’han passat 130 pel centre des del desembre), quatre noies d’origen magrebí i 26 nois majoritàriament subsaharians per als quals s’organitzen activitats i visites d’inserció laboral en empreses de la zona. 

“Lluitem perquè s’incorporin quan puguin al mercat laboral, i el fet de ser en una comarca on hi ha molta demanda de mà d’obra, qualificada però també amb poca qualificació, permet treballar en la seua inserció”, assenyala la responsable de l’oenegé. A Peralta van començar a treballar amb migrants el 2022, quan va arribar al poble un grup de persones procedents d’Ucraïna. 

El poble i els Escolapis es van bolcar amb ells, i van demanar el suport d’Accem, que va coordinar el centre que llavors es va habilitar. “A partir d’allà es va plantejar fer acollida internacional, i va venir gent de molts llocs fins que el 2023 es va acabar el conveni”, anota Fuster. 

L’experiència es va reactivar amb els menors després de la crisi migratòria de l’any passat. Peralta de Calassanç, un municipi del Prepirineu amb tot just 200 veïns, ha sumat 90 empadronaments en els últims mesos.

tracking