Azcón exposa a retallades de l’‘Aragó first’ el 60% del cens de la Franja

Jorge Azcón, president en funcions del Govern d’Aragó i que aquesta tarda renovarà el càrrec, va expressar ahir, en el discurs amb què va obrir el debat d’investidura, “el sentit clar de la prioritat nacional” que recull el pacte PP-Vox: “Establir barems d’accés als ajuts socials que, respectant la llei, demostrin l’arrelament territorial i l’aportació al sistema dels qui els reben, sigui quina sigui la seua nacionalitat.”

És a dir, que la mesura resulta aplicable a qualsevol ciutadà amb independència del seu origen territorial. I això, quan la lletra petita de l’acord parla de l’“establiment d’un període mínim reforçat d’arrelament, empadronament i vinculació amb el territori,” exposa a les retallades gairebé un 60% dels habitants de la Franja, una àrea en la qual la mobilitat geogràfica és especialment intensa i més entre els ciutadans europeus, entre els quals predominen els comunitaris, espanyols inclosos.

Només el 42% dels habitants del Baix Cinca (11.650 de 24.958) i la Llitera (6.909 de 18.790) viuen al seu municipi d’origen, fet que indica que gairebé un 58% (25.189) ha canviat de municipi (5.385), província (1.290), comunitat (9.140) o estat (9.374). No es tracta de moviments del tot estables ni entre els estrangers pels fluxos migratoris ni entre els locals, aquests últims per les dificultats d’accés a l’habitatge i les ofertes d’ocupació, ja que els padrons municipals d’aquestes dos comarques registren cada any més de 2.000 altes, 2.350 el 2022, l’últim any amb dades a l’IAEST (Institut Aragonès d’Estadística).

De la data de l’últim trasllat i de la regulació normativa d’aquest Aragó first dependrà que diversos milers de ciutadans puguin o no accedir als ajuts socials. La quarta part dels nous veïns (566) arriben del territori de l’Estat i la resta (1.784) d’altres països. D’aquests, gairebé dos terços (61%) són europeus, que doblen els africans (28%).

“Necessitem els estrangers, però els recursos són limitats”

■ “La prioritat nacional és un concepte polític que estarà limitat pel principi de legalitat”, afirma María José Vicente, alcaldessa de Saidí (34,4% de veïns d’origen estranger) i diputada autonòmica del PP, que avui donarà suport al pacte del seu partit amb Vox, que introdueix aquest concepte en la política aragonesa. “No té sentit pensar que als pobles ens quedarem sense estrangers, els necessitem; però els recursos públics són limitats i cal aplicar criteris en el repartiment”, anota. “A Xalamera hi ha població estrangera assentada i amb vincles des de fa anys”, explica Santiago Villas, alcalde d’aquesta localitat (16% estrangers) pel PSOE. “No s’hauria de diferenciar per la nacionalitat, però sí entre si es treballa o no i si s’ha delinquit o no”, anota.