Memòria pendent
Torregrossa recorda Miquel i Josep Badia noranta anys després del seu assassinat a Barcelona, en un acte organitzat per Reeixida. La commemoració va reivindicar-ne el paper en l’independentisme català i va contextualitzar la controvertida figura de Miquel als anys trenta
La commemoració va omplir de públic la sala d’actes de la biblioteca.
La sala d’actes de la biblioteca de Torregrossa va acollir divendres un concorregut homenatge a Miquel i Josep Badia, nascuts a la localitat i assassinats a Barcelona el 28 d’abril del 1936 a mans d’un comando de la FAI (Federación Anarquista Ibérica). L’acte, impulsat per Reeixida amb motiu del norantè aniversari del crim, va comptar amb la participació d’autoritats municipals, familiars dels germans, l’historiador Fermí Rubiralta, el director d’un curtmetratge sobre Miquel i Josep titulat Badia, Marcel Buisan, i el president de Reeixida, Oriol Falguera. Segons els organitzadors, l’objectiu era “resituar” la figura dels germans Badia en la història contemporània de Catalunya i recuperar-ne el paper en l’independentisme català del primer terç del segle XX. Rubiralta va ubicar la trajectòria de Miquel Badia en el context de la Segona República. Va recordar que l’independentisme, “acostumat a ser viscut a les catacumbes, en la clandestinitat”, va haver d’afrontar aleshores “una crisi d’adaptació” davant d’un escenari en el qual era possible impulsar “una certa lluita política més o menys oberta”. L’historiador va remarcar el paper de Badia en l’organització de les JEREC (Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català), on, segons va exposar, va aconseguir agrupar “més de vuit mil joves”. Aquell projecte, va assenyalar, tenia com a objectiu aprofitar la via autonomista republicana per avançar en la nacionalització del país, mantenint oberta la possibilitat d’una insurrecció en favor de la República Catalana.
La figura de Miquel Badia, tanmateix, continua sent discutida. La seua etapa al capdavant dels serveis d’ordre públic de la Generalitat va ser denunciada per sectors obrers, sindicalistes i anarquistes per l’ús d’una repressió violenta, incloses acusacions de tortures.
Durant l’acte, aquesta dimensió va ser situada en una Barcelona marcada pel pistolerisme, la violència política i la creixent polarització social. Rubiralta va defensar que l’actuació de Badia estava vinculada a la lluita contra “el crim organitzat” i contra trames d’“extorsió i violència indiscriminada”. També va abordar les acusacions de feixisme contra els germans Badia i les JEREC: Existien “com a mínim tres sectors interessats” a difondre’l: els contraris als avenços de l’autonomia catalana, els enemics del règim republicà reformista i els adversaris de l’hegemonia d’Esquerra Republicana. En resposta a aquesta lectura, va defensar que els joves formats en aquell entorn van demostrar “per la via dels fets” la falta de base de l’acusació quan, el 19 de juliol del 1936, van sortir “amb els fusells a la mà per lluitar contra l’aixecament feixista”.
Oriol Falguera va acompanyar la seua intervenció amb imatges dels Badia i del context dels anys 30. Va reivindicar Miquel com a part d’una generació de militants que “no es van rendir mai i van anar sempre fins a les últimes conseqüències”.
Va insistir a revisar la imatge pública dels germans i va recordar que als anys trenta la uniformització era habitual. “Ningú no ha dit mai que Macià ni Companys fossin feixistes”, va afirmar. Va defensar que els militants d’Estat Català i les JEREC van participar contra l’aixecament franquista: “L’independentisme va lligat a l’antifeixisme, ara i sempre.” L’homenatge es va completar amb la projecció del curtmetratge.
