SEGRE

Proposta per recuperar l’ecosistema lliterà original

Ecologistes en Acció planteja actuar en 89 ha de la Melusa, a Tamarit

L’espart porta més de 2.000 anys als plans del sud de la Llitera, on va ser el principal incentiu per a l’assentament dels romans. - ECOLOGISTES EN ACCIÓ

L’espart porta més de 2.000 anys als plans del sud de la Llitera, on va ser el principal incentiu per a l’assentament dels romans. - ECOLOGISTES EN ACCIÓ

Lleida

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Ecologistes en Acció ha proposat a la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) naturalitzar una zona de 89 hectàrees de la Melusa, la seua finca experimental de 600 hectàrees de Tamarit de Llitera, per generar-hi l’espai d’ecosistema mediterrani de majors dimensions de la província d’Osca.

El projecte té per objectiu recuperar la vegetació i la fauna que hi havia als secalls de la Llitera, la ribera del Cinca i els Monegres abans de les transformacions en regadiu del segle passat. L’existència d’espartars en aquest àrea, especialment al sud de la comarca lliterana, està documentada des de fa més de 2.000 anys. De fet, la presència d’aquesta matèria primera, llavors bàsica per a l’economia de Roma, va ser un dels motius del desplegament colonial que aquesta potència de l’antiguitat va fer a la zona.

“Aquest espai de vuitanta-nou hectàrees suposaria, encara que pugui sorprendre, la clapa plana de vegetació natural més gran d’un ecosistema que ocupava 300.000 hectàrees a la província d’Osca i que únicament representa prescindir del cultiu del 15 per cent de la finca de la Melusa”, assenyala el document elaborat per l’organització ecologista, que recorda que en aquesta explotació experimental “es conserva una petita mostra de vegetació natural d’unes 7,24 hectàrees” als voltants d’una zona anivellada de reg a manta i d’una altra que es troba “altament degradada amb antigues edificacions ramaderes”.

De fet, les zones més properes on es conserva aquest tipus d’ecosistema són la zepa del Bassal d’Ontinyena (69,4 ha) i el Sas de Santa Creu (82 ha), dalt del sas de Santa Creu de Castelflorit, a 30 km en línia recta en ambdós casos.

L’informe d’Ecologistes en Acció també anota que la Melusa “no dedica gens de la seua superfície a conservació”, per la qual cosa “sol·licitem que s’estudiï i valori aquesta proposta i els motius que l’animen”. Un dels principals consisteix en “la possibilitat de fer un pas, encara que petit, a aportar una mica de respir a un ecosistema que, en aquests moments, és un autèntic desconegut, fins i tot per a la mateixa població beneficiada en el desenvolupament i benestar, per la pràctica desaparició de les planes oscenques que, paradoxalment, suposaven la seua pròpia essència”.

Els objectius de la iniciativa inclouen “generar una petita però extraordinàriament singular mostra de la vegetació termomediterrània de la vall de l’Ebre a Osca amb la seua fauna i flora associades”, ja que “no hi ha a tota la província una zona plana contínua d’aquesta dimensió”; afavorir l’assentament de poblacions d’alàudids com per exemple les aloses i les calàndries, estudiar els ritmes de regeneració d’aquest tipus d’ecosistemes (proposen sembrar espart, romer i fenàs de marge a la meitat del terreny per comparar l’evolució), i “donar a conèixer la mateixa població dels plans l’ecosistema que representa el seu marc natural històric, amb els seus valors biològic, paisatgístic i cultural”. A tot això se suma la possibilitat de “compensar per part del ministeri de Medi Ambient, encara que sigui mínimament, l’oblit al qual ha estat sotmès aquest ecosistema” a Osca.

tracking