SEGRE

FAUNA

El programa de l’os i el llop rep dos milions i utilitzarà IA per seguir-los

Durarà tres anys, es desenvoluparà a Catalunya, França i Andorra i interpel·larà la població local. Incorporarà dissuasius acústics per prevenir atacs

Una cria d’os bru de primer any al Pirineu. - TERRITORI

Una cria d’os bru de primer any al Pirineu. - TERRITORI

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’os i el llop comptaran aquest any amb un nou programa de seguiment al Pirineu que assolirà els 1.953.715 euros i que incorporarà intel·ligència artificial (IA) per monitorar els exemplars. El projecte LoupO Coexistence arrancarà aquest 2026 i durarà tres anys, serà finançat en un 65% amb fons de la UE (Poctefa) i beneficiarà Catalunya i França, a les quals s’afegirà Andorra en col·laboració. Aquest seguiment introduirà noves tècniques genètiques i ecològiques no invasives com la genòmica avançada, a banda de la IA, per millorar la identificació dels exemplars. S’utilitzaran nous marcadors moleculars per determinar la filiació i la hibridació dels individus i s’estudiarà la seua dieta.

El programa introdueix també, per primera vegada, l’estudi sobre “la percepció de les dos espècies entre la població local del Pirineu per determinar el grau d’acceptació d’ambdós carnívors a través de l’organització de fòrums, l’intercanvi d’experiències i estudis específics”, que podrà incloure enquestes entre els veïns.

Població

Actualment, la població de plantígrads al Pirineu de Lleida supera els 54, que és la xifra de l’últim recompte oficial (finals del 2025), atès que després de la hibernació ja s’ha detectat la presència de noves cries, segons va confirmar ahir Ivan Afonso, tècnic de Medi Natural del Conselh Generau d’Aran.

Quant al llop, la conselleria de Territori estima que hi ha entre 8 i 10 exemplars a Catalunya.

El nou programa incorpora també com a tècniques de prevenció d’atacs dels grans predadors els ja utilitzats gossos guardians, la formació de pastors, l’edició de manuals i material específic sobre la gestió del bestiar i la possible introducció de dissuasius acústics, un element que ja s’havia utilitzat en anteriors ocasions. Aquest instrument s’utilitzaria, per exemple, en la protecció de ruscos.

També es plantejaran mesures en el sistema de peritatge de danys dels atacs o en la mediació de conflictes per millorar la coexistència dels predadors amb el sector agroramader.

Socis en el projecte

D’altra banda, el projecte LoupO Coexistence té com a socis la Generalitat i la Universitat Autònoma de Barcelona, als quals se sumen al vessant francès entitats com el laboratori genètic Antagene. La doctora Natàlia Sastre, de la UAB, coordinarà el projecte.

tracking