SANITAT
El Govern tramita una llei que preveu multes d’entre 300 i 600.000 euros per agressions verbals i físiques al personal sanitari
Sancions administratives als agressors en centres públics i privats, i espera publicar-la enguany. Protegirà els empleats amb contacte directe amb usuaris

La majoria de les agressions al personal sanitari es produeixen als serveis d’Urgències. - SEGRE
La Generalitat està tramitant una llei que permetrà sancionar administrativament les agressions verbals i físiques al personal sanitari amb multes d’entre 300 i 600.000 euros, en funció de la gravetat. S’aplicarà tant a centres públics com privats, i protegirà no només les professions sanitàries regulades, sinó a tots els empleats amb contacte directe amb usuaris. Actualment es troba en fase d’exposició pública, amb la previsió que es publiqui aquest mateix any.
“Necessitem reforçar la cultura de la notificació i la denúncia”, va assenyalar el director general de Professionals del departament de Salut, Jordi Vilana, que va reconèixer que les 3.039 agressions a professionals sanitaris registrades l’any passat a Catalunya no reflecteixen la totalitat del fenomen.
“Una agressió és massa, però hi ha un dèficit de notificacions”, va valorar Vilana. Així mateix, les xifres són parcials perquè no tots els centres estan encara integrats en l’observatori per a situacions de violència en l’àmbit sanitari de Catalunya (Osvasc). La previsió és que ho estiguin a finals d’any.
L’Osvasc concentra des de l’any passat tots els registres d’agressions a sanitaris i, a més, “ha recopilat i analitzat més de 100 plans d’actuació existents en diferents centres per elaborar un model estàndard” amb continguts mínims que cada centre adaptarà a les seues circumstàncies, va explicar el responsable de Salut. Així mateix, “hem acordat pautes d’actuació amb els Mossos d’Esquadra, és molt important tenir un agent de referència en cada centre”, va afegir.
“La violència contra els sanitaris és un fenomen universal que genera preocupació internacional”, va explicar Vilana, que va afegir que no hi ha grans diferències entre Catalunya i la resta de comunitats autònomes. Va destacar que “el que ens fa forts” a Catalunya és l’estructura de governanza participativa de l’Osvasc, que inclou un comitè permanent format per sindicats, col·legis professionals, patronals, el CatSalut i associacions de consumidors i usuaris.
Vilana va mostrar especial “preocupació” per l’elevada quantitat d’agressors reincidents, que representen més d’un quart del total. “L’agressivitat s’agreuja a causa del descontentament social, la frustració i la sensació d’impunitat”, va concloure.