El desglaç més gran del segle al Pirineu de Lleida deixa aigua per omplir 5 vegades el pantà de Rialb

El desglaç més gran del segle XXI ha aportat des del Pirineu de Lleida un volum d’aigua que quintuplica amb escreix la capacitat de l’embassament de Rialb, que des de fa més d’un mes presenta un ompliment superior al 95%, i per curullar-ne tres, també de sobres, el de Canelles, que supera el 85% i que s’encamina al cinquè ple total de la seua història.

“Aquest any s’han generat acumulacions de neu excepcionals, superiors en un 40% als valors mitjans”, explica María Luisa Moreno, responsable de l’àrea d’Hidrologia de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), que anota que “l’acumulat màxim del febrer pràcticament duplicava el que resultaria normal per a aquestes dates” a l’assolir els 1.100 hm3 d’aigua en forma de neu.

Aquest pic de neu, que va començar a caure amb força a començaments del desembre quan solia retardar-se al gener, va arribar dos mesos abans del que és habitual. “Fins a meitat de gener, en un mes, hi va haver fins a set tempestes amb nom que van portar precipitacions copioses que al Pirineu van tenir forma de neu”, assenyala. 

“Al febrer va començar un descens gradual de la neu que a partir de l’abril es va convertir en brusc per les altes temperatures”, afegeix. Aquest procés ha deixat, entre l’1 d’octubre i el 31 de maig, unes aportacions que sumen 840 hm3 a la capçalera de la Pallaresa, 625 a la del Segre i 261,9 a la de la Ribagorçana. Això suma 1.726 hm3 al vessant sud del Pirineu, als quals s’afegeixen els 440,5 que ha rebut la Garona pel nord.

Aquests volums resulten, no obstant, inferiors als registrats en el mateix període de l’anterior any hidrològic, encara que llavors no es va deure únicament al desglaç sinó a les copioses pluges de l’hivern i la primavera.

Ara, en canvi, les aportacions del desglaç han arribat sense l’acompanyament de la pluja en la seua pràctica totalitat, i “això ha evitat que hi hagués crescudes i haver de laminar els cabals”, anota.

No obstant, sí que hi ha hagut abocaments als embassaments del Segre i la Pallaresa per falta de capacitat.

En algunes subconques les aportacions del desglaç han superat les de l’any passat, cas del Segre i el Valira, amb registres uns 150 hm3 superiors aquest any; la Pallaresa, amb una diferència del voltant a 70, i la Garona, amb un creixement del voltant de 60. La reducció s’acosta als 100 hm3 a la Ribagorçana i s’atansa als 350 a l’Éssera.

“No tota la neu que cau a la muntanya es converteix en aigua. El sòl no és impermeable i hi ha una part que es filtra, va als aqüífers i després apareix a les fonts, i una altra part que se sublima i passa directament de sòlida a gasosa”, explica la cap d’Hidrologia de la CHE. “Un any de neu com aquest fa que flueixi molta aigua cap als sistemes, i continua fluint als aqüífers”, apunta.

D’altra banda, la CHE va advertir del risc d’avingudes en barrancs i rius per les tempestes, que ahir descarregaven al Pirineu i les Garrigues.