SEGRE

Vai Nino: rock amb arrelament

Vuit joves tornen de Barcelona al poble dels seus pares, reobren el cine dels seus avantpassats com a sala d’assaig oberta als veïns i actuen per la comarca. Sant Esteve viu un boom demogràfic amb un 40% més d’habitants en 8 anys i un altre de laboral amb 40 llocs de treball en tres

Els components de Vai Nino i altres veïns de Sant Esteve assagen en una ‘jam session’ a l’antic cine de la localitat lliterana. - FAT 2006

Els components de Vai Nino i altres veïns de Sant Esteve assagen en una ‘jam session’ a l’antic cine de la localitat lliterana. - FAT 2006

Lleida

Creat:

Actualitzat:

Per a nosaltres sí que ha estat una història de repoblació, i animem que vingui gent i a dinamitzar el que hi ha”, explica Luis Biel, cantant i teclista de Vai Nino, un grup de versions de rock i pop amb base a Sant Esteve de Llitera amb una trajectòria que inclou diversos trets cridaners.

Els seus vuit integrants (Santi, Pablo i Toni a les guitarres, Inés i Álex als baixos, Mercedes a la bateria i Jordi al saxo, a més de Luis) són descendents de famílies de Sant Esteve que fa unes dècades, com passava a tots els pobles de la Llitera, van emigrar a Barcelona a la recerca d’un futur més pròsper. Sempre van mantenir el vincle, que des de fa uns anys han reprès amb força. “Jo sempre dic que soc de Sant Esteve, sempre hem estat molt vinculats.” De fet, la mateixa denominació de la banda, Vai Nino, una expressió procedent de l’aragonès ribagorçà que denota sorpresa, apunta a les arrels.

En el naixement del grup, que ha actuat en diversos pobles de la comarca (l’última vegada en el Festival Llitera Viva, a Vensilló) i té diverses dates per a aquest estiu, van confluir factors com l’escenari. “El meu besavi era ferrer, Luis El Ferrer, i a l’arribar els tractors va haver de canviar d’ofici. Va acabar muntant a la ferreria un cine el 1948”, indica Biel. Amb el temps, la seua família va comprar l’immoble. I durant el Nadal de fa tres anys se’ls va ocórrer pujar a l’escenari a tocar.

“Per què no baixem?, ens vam plantejar. I ens vam ajuntar quinze persones en una jam session. Va ser una cosa molt informal, però això va ser el primer germen”, recorda el cantant. Amb el temps aquestes trobades es van anar repetint, sempre obertes. “Quan assagem entra gent i es posa a tocar amb nosaltres. Això ens agrada molt”, afegeix. Així, és habitual que en les seues actuacions al poble algun veí amb inquietuds musicals interpreti diversos temes amb la banda.

El debut, en el FAT (Festival Alternativo Los Trapos de Binèfar) del 2024, va ser imprevist: “Ens van trucar i hi vam anar. I ens va agradar. Ens va sorprendre que molta gent de Sant Esteve va venir a veure’ns i els va agradar. Ens ajuda molt el seu suport, sempre ens acompanyen”, assenyala.

Els vuit membres del grup, amateurs en tots els casos, tornen al poble quan poden. “La majoria treballem a Barcelona, però si podem teletreballar anem a Sant Esteve sempre que podem. Si es pot, ja en dimecres”, explica Luis Biel, per a qui, com per a altres membres, reobrir el cine, amb aforament de 350 places, com a sala polivalent d’ús cultural és una “il·lusió”. Va tancar el 1979, encara que el bar va seguir fins al 1983, “i des d’aleshores està parat en el temps”.

La història de Vai Nino es desenvolupa en un municipi que, com altres del sud de la Llitera, navega a recer del seu desenvolupament industrial per camins molt allunyats del comú de l’Aragó buidat. El padró de Sant Esteve ha crescut un 40% en vuit anys, en els quals ha guanyat 197 veïns per arribar als 672. La població infantil ha crescut un 74% i la d’edat laboral un 45%. En tres anys s’han creat 40 llocs de treball (+12%) i hi ha més treballadors que jubilats.

Riverside Band: músics de quarta generació

Riverside Band, amb seu a Alcolea, juga en el nom amb l’origen de diversos membres: la família Ríos de Bellver de Cinca, que ha donat quatre generacions de músics, la majoria dels quals van passar per l’Orquestra Ríos. “Portem quinze anys. Vam tenir una aturada quan vam deixar la música com a professionals i ara toquem com a hobby”, explica Antonio Ríos, de la tercera generació. “Això és afició pura, tots els diumenges assagem 3 o 4 hores per passar-ho bé”, anota. Fan entre 10 i 20 bolos a l’any.
tracking