VIOLÈNCIA
El procés des de la denúncia per agressió sexual fins al judici: “La víctima vol ser escoltada”
Gemma Pou, psicòloga, i les advocades Noemí Martí i Marta Ariste coincideixen que per a la seua recuperació és clau que estigui acompanyada. El benestar emocional no es restableix amb una sentència condemnatòria i de vegades el judici reobre el trauma
Conscienciació. Els experts coincideixen que cada vegada hi ha més conscienciació sobre les conductes que poden constituir un cas d’agressió sexual, però que cal reforçar-la, especialment entre els més joves. En les manifestacions del 8-M, a la imatge la d’aquest any a Lleida, abunden les pancartes contra la violència de gènere. - Arxiu
Una agressió sexual és “una experiència potencialment traumàtica que afecta la salut mental de la víctima”, destaca Gemma Pou, psicòloga i directora d’Espai Balma, a Lleida. Les reaccions de les víctimes poden ser diferents, “des de la vergonya, la por o l’insomni a símptomes depressius i fins i tot simular que no ha passat res”, apunta. “Quan decideixen denunciar, poden tenir pujades i baixades d’ànim”, expliquen les advocades Marta Ariste i Noemí Martí, especialitzades en violència de gènere i violència domèstica.
Gemma Pou, psicòloga. - SEGRE
El procés des de la denúncia fins al judici és ardu i les professionals coincideixen que el fet que la víctima estigui acompanyada és important. “Quan disposa d’atenció és quan el trauma no la domina ni li roba la identitat”, aclareix Pou. Ariste i Martí indiquen que, mentre es prepara el judici, hi ha moments de por i de no estar segura de què fer: “És important donar-los espai perquè estan en un moment d’inestabilitat”, i per això “recomanem consultar serveis psicològics i disposar d’un cercle social que et doni suport”, afegeixen. Pou afirma que la família i les amistats influeixen molt en la millora de la pacient, perquè una víctima “només vol sentir-se avalada i no jutjada o victimitzada” i assenyala que “no necessiten solucions, només necessiten no sentir-se soles”. “Una víctima d’agressió sexual només vol ser escoltada”, conclou.
Independentment de si s’ha denunciat o no, la víctima ha de continuar el seu dia a dia, encara que moltes vegades impliqui una sensació d’inseguretat. Segons les advocades, “els sistemes de protecció solen funcionar, però hi ha vegades que no”. Com a solució, creuen que “l’agressor hauria d’estar geolocalitzat”, perquè la majoria de víctimes disposen d’una ordre d’allunyament que implica “confiar en la consciència de l’agressor i que no se’ls atansarà”.
Noemí Martí i Marta Ariste, advocades de Dret Penal i Civil
La via per superar el trauma no és el veredicte del judici. “L’objectiu és que el judici no es converteixi en un nou procés traumàtic”, diu Pou. “Són dies llargs, amb preguntes i declaracions que et porten al límit”, confirmen Martí i Ariste. La sentència de vegades pot acabar sent absolutòria. “De vegades no hi ha prou proves per condemnar l’agressor i preval la presumpció d’innocència”, assenyalen les advocades. “Es busca justícia, però no sempre es fa ni s’aclareix la veritat; això no significa que l’agressió no hagi passat.” El percentatge de denúncies falses va ser només un 0,02% el 2025.
L’agressió no acaba quan acaba el judici. Segons Pou, “el final del procés arriba quan la persona pot recuperar l’autonomia, la identitat i la seguretat i el trauma deixa de definir-la”, afegeix. Les professionals coincideixen en un augment de conscienciació en els joves de més edat, però que per revertir l’augment d’agressions i mantenir aquesta mentalitat “hi hauria d’haver una educació específica a les escoles i més campanyes de sensibilització per a la gent adulta que continua convivint amb relacions de poder normalitzades”, apunta Martí. Ariste assenyala que la justícia veu la solució en un augment de les condemnes, però que “no funciona amenaçar amb càstigs més severs perquè quan el Codi Penal reacciona, significa que l’agressor ja ha agredit i la víctima ja és víctima”.
