SEGRE

VIOLÈNCIA

Mar Bermúdez: “He pogut lluitar, la victòria és tornar a tenir una vida”

Mar Bermúdez, periodista i escriptora de Barcelona, va denunciar el seu excap, el periodista Saül Gordillo, exdirector de Catalunya Ràdio, per agressió sexual el 2022. La denúncia la va tramitar des de l’anonimat, però el dia del judici va donar la cara davant dels mitjans. Gordillo va ser condemnat, però Bermúdez diu que res no hauria pogut preparar-la prou per afrontar tanta atenció, malgrat que disposava d’un bon equip d’advocades i d’atenció psicològica des que va posar la denúncia, eines que no totes les víctimes tenen.

«He pogut lluitar, la victòria és tornar a tenir una vida»

«He pogut lluitar, la victòria és tornar a tenir una vida»

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Per què ara no es dedica al periodisme?

Soc periodista, però sento que m’han posat una creu al front al sector. Hi ha llocs en què no caic bé o prefereixen altres perfils. Em costa saber com ubicar-me en un sector que m’ha fet tant mal. Ara treballo en una botiga i he publicat un llibre.

Es va sentir acompanyada en el procés de denúncia?

En el meu cas vaig tenir sort, perquè les meues advocades em van aconsellar i em puc permetre una psicòloga. Amb els Mossos no ho recordo, perquè vaig anar-hi amb la denúncia escrita per no haver de tornar a explicar-ho. Vaig donar la cara en el judici i, al tractar-se d’un cas mediàtic, hi va haver molta expectació. Cada avenç judicial em feia retrocedir a nivell personal. Vaig acabar exhausta mentalment i vaig haver de tornar a teràpia. Crec que és una quiniela, jo vaig tenir sort amb qui m’acompanyava, però sé que no és la norma i sento que qualsevol servei necessari hauria de ser accessible.

“El millor que em van dir va ser que 'facis el que facis estarà bé'. La víctima perfecta no existeix”Mar Bermúdez

El procés és diferent amb una denúncia ja escrita?

Hi ha gent que no ho sap, però pots anar a comissaria a posar la denúncia amb els fets descrits en paper. És menys pesat i el que pren la declaració ho llegeix en veu alta en un lloc privat i et fa alguna pregunta per corroborar el que has escrit.

Què ha de millorar en la societat en el tracte a una víctima d’agressió sexual?

No preguntar “què et van fer?”. És molt recurrent i crec que la gent no ho pregunta des del morbo, sinó per entendre què és exactament una agressió. Institucionalment no vaig rebre violència. En el judici posaven límits a la defensa quan tenia determinades actituds.

I què és el millor que es pot fer?

Donar-li suport i ser al seu costat, preguntar què necessita sense indagar en detalls. El millor que em van dir va ser: “Facis el que facis estarà bé”, perquè això em va permetre plorar o agafar la baixa sense sentir que estava equivocant-me; s’ha de recórrer al temps i a les expressions necessàries per estar bé. Parlem d’un trauma complex i cada recuperació requereix un procés. La víctima perfecta no existeix.

“Vaig tenir sort amb la companyia, però sento que qualsevol servei necessari hauria de ser accessible”Mar Bermúdez

Què haurien de millorar els professionals que tracten amb denunciants?

S’ha de ser més humà i en la justícia falta aquesta formació. En els judicis s’ha de tenir molta esperança. Sé que han de ser imparcials, però s’hauria de garantir el benestar de la víctima, entendre que està allà com a tal. No puc ser l’excepció, per això crec que s’ha de millorar. Vaig haver de repetir la versió moltes vegades i és una tortura. Amb els Mossos estic contenta, tenen una unitat especial que encara em consulta i fa seguiment; són molt propers. Però és una quiniela i no pot ser; totes es mereixen professionals competents i garanties, i falten perfils així.

Creu que les mesures de seguretat per a les víctimes són suficients?

Hi hauria d’haver més recursos i sé que està limitat per llei i que es fan avenços, però la lentitud implica la mort d’aquelles que el sistema no ha pogut protegir. No és just que la protecció depengui del cas, la situació i l’agressor. El sentit de protecció és relatiu i en casos d’alt risc és molt important que n’hi hagi.

Què ha d’afrontar una víctima quan és un cas mediàtic?

Et genera impotència perquè saps que és un tema noticiable, però no saps el que implica. Hi ha molt debat sobre com s’ha de tractar i fins a quin punt, però els mitjans han d’entendre que és el trauma d’algú i mereix respecte. Crec que una cosa que cal millorar és que la presumpció d’innocència no s’ha de convertir en presumpció de culpabilitat. Un mitjà ha de fer pedagogia, però també bon periodisme, i si es fa mal a la víctima, s’ha d’estar disposat a oferir una disculpa.

“La vida sembla que està en pausa, però no acaba en aquell moment”Mar Bermúdez

Creu que hi ha més denúncies perquè la gent comença a saber què és una agressió?

Ara hi ha més coneixement; l’auge reaccionari masclista davant dones explicant experiències d’abús és una mostra precisa de la desinformació que hi ha hagut fins ara. Molta gent m’ha explicat que ha patit agressions, però que no sabia reconèixer-les. Jo vaig saber que el que vaig viure era una agressió i no va estar bé, i això és gràcies a la lluita que hi ha hagut i al moviment feminista. Si no ho hagués reconegut, hauria estat un trauma silenciós, però he pogut lluitar.

És possible superar el trauma?

Soc una fidel defensora que és possible sortir-ne i avançar. He passat de la recuperació a l’activisme perquè la vida sembla que està en pausa, però no acaba en aquell moment; aquesta experiència no et defineix. La victòria és tornar a tenir una vida.

tracking