L’Inaga estudia donar vida al canal de la Llitera Alta
Obre el tràmit per prorrogar l’informe ambiental. Els ajuntaments comencen a donar suport a la proposta

L’incendi de la Llitera Alta va calcinar 4.525 ha de camps de cereal, muntanya baixa i bosc mediterrani. - INFOAR
“L’incendi que va afectar el nostre terme municipal recentment, juntament amb el de Fonts, Sanui/Alins, Alcampell i Tamarit, fa encara més convenient que els regs de la Llitera Alta es desenvolupin”, assenyala l’ajuntament de Sant Esteve a la carta que ha dirigit a l’Inaga (Institut Aragonès de Gestió Ambiental) per donar suport a la proposta de prorrogar la DIA (Declaració d’Impacte Ambiental) positiva que va donar el vistiplau inicial a la construcció i posada en marxa d’aquesta infraestructura.
Fonts té previst enviar aquesta mateixa setmana la seua resposta de suport, que tindrà un plantejament similar a la de Sant Esteve, després de revisar que el projecte no té incompatibilitats amb el seu planejament urbanístic, va confirmar l’alcaldessa María Clusa.
La resta de consistoris estan ultimant els seus posicionaments davant de la proposta, impulsada per la comunitat de regants del Canal de la Llitera Alta l’abril de l’any passat mitjançant un informe que acaba que “després de la revisió i actualització dels elements essencials que van servir per portar a terme l’EIA” o Avaluació d’Impacte Ambiental del projecte, “s’ha vist que es disposa de més informació i informació més precisa sobre flora i fauna a la zona d’estudi” i que això, en qualsevol cas, “no obeeix a canvis significatius a la zona d’estudi”.
L’absència d’aquest canal, una reivindicació que les institucions del territori porten reclamant des de començaments dels anys 80, s’ha revelat aquest estiu com una de les causes que dificulten la possibilitat de generar a la zona un mosaic vegetal menys vulnerable als incendis que l’actual, en el qual predominen els cultius de cereal de secà, d’elevada inflamabilitat en vigílies de la collita i considerats com a “combustible fi” pels experts en matèria forestal, i la muntanya baixa i el bosc de caràcter mediterrani, en els quals el foc pot arribar a velocitats d’expansió explosives durant l’estiu.
Hi ha consens entre veïns, agricultors i representants socials i polítics de la zona en què l’existència de taques verdes, pràcticament impossibles de crear sense un sistema de regadiu, hauria reduït de manera notable la capacitat destructiva del foc, que va arrasar 4.525 hectàrees en només dos dies.
Malgrat que no és aquest l’únic objectiu del projecte, el desenvolupament del qual planteja retardar fins més enllà del 2033 el Govern d’Aragó, segons recull la documentació que ha enviat la CHE. “El projecte continua sent d’interès estratègic per al desenvolupament socioeconòmic del municipi i de la comarca, al contribuir a la modernització i a la millora de la competitivitat de les explotacions agràries, afavorir la fixació de població al medi rural, i impulsar l’activitat econòmica”.