Estius històrics a la Vall Fosca: Fa més d’un segle que la Torre de Capdella acull nens i nenes en colònies

Més d’un segle d’aventures compartides. Més de cent anys d’històries conjuntes. I milers de nens que han passat part dels seus estius a la Vall Fosca. Anar de colònies és actualment una experiència bastant habitual per a molts joves, i, part de la seua història a Catalunya té l’origen en aquesta vall del Pallars Jussà.

La Vall Fosca continua sent en ple segle XXI un dels escenaris dels campaments d’estiu a Catalunya, malgrat que en més d’un segle hi ha hagut molts canvis de decorat. La seua història permet distingir quatre etapes, marcades per diferents models educatius, socials i ideològics fins a arribar al concepte de colònies que es coneix actualment. Una exposició inaugurada aquesta setmana a l’IEI repassa més de 10 dècades de colònies en ple paratge pirinenc.

L’origen es remunta a finals del segle XIX. La contaminació, la mala alimentació i la falta d’higiene de la Barcelona del 1893 van fer necessari buscar espais de salut i descans lluny del nucli urbà. La Sociedad Económica Barcelonesa de Amigos del País va impulsar aleshores una colònia perquè nens de la ciutat, especialment els procedents de famílies amb pocs recursos, poguessin gaudir d’una iniciativa educativa a l’aire lliure. Fomentava valors com la responsabilitat, el respecte i el compromís social, encara que el seu principal propòsit era higienista. Vint-i-quatre anys després, l’ajuntament de Barcelona va demanar la col·laboració d’empreses i famílies amb recursos per finançar aquestes colònies escolars. Energia Elèctrica de Catalunya (EEC) va ser una de les primeres companyies a respondre i va cedir les seues instal·lacions de Capdella, on havia construït la central hidroelèctrica, per habilitar edificis destinats a acollir els nens. A partir del segon any, l’empresa va reservar també places per als fills dels seus treballadors, afavorint la convivència entre nens d’entorns rurals i urbans, i donant prioritat als orfes. La higiene, l’esport i una bona alimentació continuaven sent els pilars de les estades.

Dècades més tard, entre 1956 i 1993, l’empresa Fecsa, hereva de la generació elèctrica al Pirineu, va organitzar colònies a les seues instal·lacions de Molinos, també a la Vall Fosca, dirigides principalment als fills dels seus treballadors. El plantejament havia canviat: l’objectiu ja no era únicament pedagògic o higienista, sinó oferir una experiència que ajudés els joves a “formar-se com a persones”.

El franquisme va introduir, tanmateix, un model molt diferent. L’Organización Juvenil (OJ), vinculada als col·lectius afins al Moviment Nacional, va organitzar a la Pobleta de Bellveí cursos intensius de formació amb una forta disciplina militar i càrrega ideològica. Davant els objectius educatius o sanitaris de les colònies anteriors, aquestes estades buscaven inculcar els valors del règim i adoctrinar els participants. Tampoc no eren gratuïtes, la quota era de 2.000 pessetes.

El final de la dictadura va obrir una nova fase. El 1976 van nàixer els primers campaments mixtos a Catalunya, malgrat que el moviment de l’escoltisme havia sorgit a Anglaterra uns setanta anys abans i havia aconseguit mantenir-se actiu a Catalunya durant el franquisme des de la clandestinitat. Es va consolidar una altra manera d’entendre els campaments. Contribuir a l’educació de nens perquè creixessin com a persones lliures, responsables i compromeses amb el seu entorn i amb el món. Ja no existeix un lloc fix ni unes instal·lacions que concentrin tota l’activitat, però la vall continua acollint estius compartits. Esplais i caus instal·len cada temporada els seus campaments en diferents prats de la vall, on conviuen, descobreixen el territori i organitzen activitats.