El Rodalies entra en via morta
El conseller de Foment adverteix que la línia de Montsó i Binèfar ja li costa més de 75 € per passatger i ho veu una “xifra molt elevada”. Planteja endossar del tot el servei a Renfe

Només dos trens van de Montsó i Binèfar a Lleida, ambdós al matí, i viceversa al vespre.
El Govern d’Aragó comença a encarrilar cap a una via morta les esperances dels habitants de la Franja de disposar d’una connexió ferroviària digna i eficient amb les seues dos ciutats de referència, Lleida per l’est i Saragossa per l’oest, quan el projecte del Rodalies Lleida-Montsó, previst per la Generalitat per al 2040 amb la col·laboració de les dos administracions, començava a obrir-se pas i a obtenir suports entre les institucions de la zona i a les Corts.
De fet, la conselleria d’Habitatge, Foment, Logística i Cohesió Territorial considera que l’actual servei de ferrocarril entre Saragossa i Binèfar, que inclou tenir un tren aturat en aquesta estació amb vigilància privada durant més de set hores de dilluns a divendres, li surt molt car i que hauria de ser assumit per l’Estat en la totalitat del seu traçat, inclòs el tram Binèfar-Lleida, que ara només cobreixen els dos trens de competència estatal.
L’aportació econòmica de la DGA per mantenir aquesta línia, com la de Saragossa a Barcelona per Casp, “suposa una subvenció mitjana per viatger transportat de més de 75 euros, xifra molt elevada derivada de l’elevat cost del servei ferroviari i de l’escassa demanda d’ús dels esmentats serveis”, assegura el titular de Foment, Octavio López, en la seua resposta a una pregunta de la diputada autonòmica d’IU, Marta Abengoechea.
“No obstant, la previsió és mantenir l’esmentat contracte”, anota López, que afegeix que, al mateix temps, el Govern d’Aragó “continuarà instant el ministeri de Transports que, com ha fet en altres ocasions, inclogui en la seua declaració d’OSP estatal els serveis entre Saragossa-Montsó-Binèfar-Lleida o el servei Casp-Barcelona, tal com estaven configurats anteriorment”.
L’OSP o Obligació de Servei Públic és una catalogació dels combois que comporta el seu pagament i gestió per l’Estat.
La demanda de les línies ferroviàries, tal com ha quedat clar amb el desplegament del Rodalies a Lleida, té a veure amb dos factors: horaris d’utilitat per a l’usuari i preus assequibles, a més, òbviament, d’una massa crítica de consumidors. Aquest últim punt sembla assegurat en un corredor on en menys de dos anys està prevista la creació de més de 2.000 llocs de treball a la plataforma logística Ponentia i en el qual indústries com Litera Meat generen de dilluns a divendres més d’un miler de desplaçaments. I el preu, amb tarifes bàsiques de 3,05 € i de 3,30 € entre Binèfar i Lleida, es queda en un terç del que costa anar amb cotxe (10,55 € a 0,26 €/km) i surt entre 55 i 80 cèntims més car (+22%/+32%) que l’autobús.
Una altra cosa són les freqüències: de Binèfar a Lleida, en un trajecte de 31 a 35 minuts, només s’hi pot anar a les 16.53 i a les 22.34 hores i de la capital de Ponent a la de la Llitera només hi ha viatges a les 6.25 i a les 17.48 hores.
El tercer tren queda aparcat a Binèfar a les 8.57 i arranca cap a Saragossa a les 15.47 hores, mentre maquinistes i interventors viatgen amb taxi, dos vegades al dia, entre Binèfar i Lleida i en AVE entre aquesta i Saragossa.
Marta Abengoechea s’havia interessat per saber “de quins mitjans, gestions i pressupost disposarà el Govern d’Aragó per exercir o assumir les competències en el transport ferroviari de passatgers dins de la comunitat” que l’Estatut li encomana com a competència exclusiva, una pregunta formulada, en part, per intentar conèixer el seu posicionament davant del projecte de la línia de Rodalies Lleida-Montsó.
L’executiu aragonès “ja està exercint parcialment algunes de les esmentades competències”, assenyala López, que anota que només Aragó i Extremadura mantenen “un contracte de gestió de servei públic amb Renfe que complementa determinats serveis OSP” no inclosos al contracte entre Transports i la companyia ferroviària “per mantenir alguns serveis de mitjana distància, com actualment el servei Saragossa-Binèfar” o el de Casp a Faió.