L’església de Santa Maria de Viu de Llevata recupera la seua joia perduda des de fa mig segle
Trobada el 1972 pel llavors rector de la parròquia

Imatge de la lipsanoteca de Viu de Llevata que es conserva al Museu de Lleida. - MUSEU DE LLEIDA
L’església de Santa Maria de Viu de Llevata recuperarà avui una joia perduda des de fa mig segle, el descobriment de la qual el va confirmar com el més antic dels grans temples romànics de la comarca de l’Alta Ribagorça, aixecats durant l’empenta constructiva que va comportar el mecenatge dels barons i comtes d’Erill durant el segle XII. Avui acollirà l’acte d’entrega d’una rèplica exacta de la lipsanoteca –un petit cofre normalment utilitzat per guardar relíquies de sants– en la qual es guardava el pergamí original sobre la seua consagració, datada el 1108 i a càrrec del bisbe Ramon Guillem de Roda-Barbastre. El clergue va guardar llavors la lipsanoteca, feta de fusta, a l’interior de l’altar de l’església: un lloc d’allò més segur per guardar també en el seu interior les relíquies de sant Albí.
El petit tresor, tanmateix, es va mantenir ocult durant 864 anys, ja que no va ser descobert fins al 1972 per un altre clergue, Joan Mora, en aquell moment rector de Santa Maria. La troballa, a més, va ser totalment fortuïta, ja que es va produir durant unes obres de manteniment del temple.
El descobriment va requerir un procés de certificació i autentificació que, després de completar-se, va obligar a traslladar la lipsanoteca al Museu de Lleida, on encara es conserva.
Cinquanta anys després, l’ajuntament del Pont de Suert ha sol·licitat als responsables del museu una rèplica de l’històric cofre perquè torni allà on es va trobar. Després d’acceptar la proposta, el Museu de Lleida ha elaborat una reproducció, els treballs de la qual –a càrrec del seu Servei de Conservació– han finalitzat recentment. L’alcaldessa del Pont de Suert, Iolanda Carme, va recollir la peça fa pocs dies.
Durant l’acte d’avui, previst per a les 18.30 hores, la delegada de Patrimoni Artístic del bisbat de Lleida, Montserrat Macià, oferirà una aproximació acadèmica a la peça, amb el seu significat històric i religiós, així com la importància patrimonial d’aquesta joia del romànic de l’Alta Ribagorça.