El Canal d’Aragó i Catalunya retalla el reg per la caiguda de l’aigua embassada

El Canal d’Aragó i Catalunya aplica des de la mitjanit passada una retallada en el prorrateig de l’aigua que distribueix per regar davant el descens de les reserves. A partir d’ara, els regants disposaran de 0,42 litres per segon i hectàrea. Això suposa 36,2 m3 per hectàrea i dia, el consum de mitja hora de reg d’aspersió en aquesta superfície.

La comunitat general del Canal d’Aragó i Catalunya ha aplicat una retallada en el prorrateig de l’aigua per als seus regants i ha situat el subministrament en 0,42 litres per segon i hectàrea per a cada presa a partir de la mitjanit passada, segons estableix una circular distribuïda dimarts.

El subministrament es redueix així en gairebé una sisena part en relació amb el prorrateig de 0,5 l/s/ha amb el qual va iniciar la campanya al març i en un 8,7% davant del de 0,46 vigent des del 13 de juliol. Aquesta dotació màxima és d’aplicació a tota l’àrea regable del sistema, que des de fa unes setmanes es gestiona en règim de “zones separades”; és a dir, que l’alta es proveeix de Barasona, en aquest cas amb el suport de Sant Salvador per a les 20.000 ha de la meitat sud del canal de Saidí, i la baixa rep exclusivament cabals procedents de Santa Anna.

El primer d’aquests embassaments s’ubica a l’Éssera i l’últim a la Noguera Ribagorçana, les úniques conques de la zona oriental de l’Ebre en les quals la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) ha declarat l’existència d’una situació de sequera meteorològica/hidrològica.

La mesura, que comporta un repartiment de 36,28 m3 diaris per hectàrea (el consum d’un reg per aspersió en mitja hora), arriba quan es dona un ràpid descens de les reserves als dos sistemes d’embassaments que proveeixen al canal, que rega 104.000 hectàrees en el Segrià, la Llitera i el Baix Cinca.

Aquesta minva té dos motius fonamentals. Un és l’elevada demanda dels cultius per la combinació de les altes temperatures, la sequedat del terreny i l’absència de pluges, i sense obviar la influència d’un mosaic agrari en el qual les àmplies extensions d’alfals i panís disparen la demanda de recursos el juny i l’agost. L’altre és la reducció de les aportacions dels rius per la falta de precipitacions i el vertiginós desglaç que aquest any han tingut les reserves de neu.

Segons les dades del SAIH (Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica) de la CHE, les reserves de Barasona minven a un ritme d’un hm3 diari, les de Sant Salvador a un altre de 0,82 per jornada i les de Santa Anna a tres per dia.

La preocupació se centra en Barasona, que ahir conservava 36,6 hm3 però que, en realitat, són tot just la meitat d’aquesta xifra ja que diversos estudis indiquen que la cinquena part de la capacitat (28 hm3 de 92) l’ocupen els sediments que generen els arrossegaments del riu. Aquest volum ofereix, amb la demanda agrària i l’aportació fluvial d’avui, un marge de tot just tres setmanes per esgotar les reserves.

La forquilla és més gran a Sant Salvador, que conserva 73 hm3, i a la Ribagorçana, els embassaments de la qual van deixar ahir la cota dels 650. Les previsions meteorològiques anuncien pluges de prop de 100 l/m2 en tres dies aquest cap de setmana a la Ribagorçana i a la capçalera de l’Éssera i de més intensitat al seu tram mitjà.

El Canal d’Urgell dona set torns de reg per enllestir la campanya

La intensa calor i la falta de precipitacions, amb tot just un litre per metre quadrat en cent dies en algunes zones del pla de Lleida i de la Franja, fan que els nivells dels pantans baixin sensiblement aquests dies. Tanmateix, no sembla que aquesta tendència hagi d’afectar l’actual campanya de regs del Canal d’Urgell, ja que la demanda d’aigua comença a reduir-se de manera notable a finals d’aquest mes. Així, per exemple, a la conca del Segre el pantà de Rialb emmagatzema 32,52 hm3 menys que l’any passat per aquestes mateixes dates i n’ha perdut més de 15 en una sola setmana. Pel que fa a l’embassament d’Oliana, amb una diferència de menys de 5,30 hm3 respecte a mitjans d’agost del 2025, només n’ha guanyat un en les últimes setmana gràcies als lleugers augments del cabal circulant a el Segre que han propiciat les tempestes que van començar a descarregar fa dos setmanes al Pirineu. Rialb es troba ple al 68,2% amb 275,3 hm3 i Oliana al 59,8% i amb 50,5 hm3 emmagatzemats. Així, el president del Canal d’Urgell, Amadeu Ros, considera que es podrà posar fi a la campanya sense problemes al sistema Oliana-Rialb amb els pantans a la meitat de capacitat, la qual cosa ja és una garantia de cara a la campanya del 2027 a l’espera de noves precipitacions a la tardor i l’hivern. Tot fa preveure que el Canal d’Urgell tancarà la campanya després de donar set regs o hidros, una sistema que va començar a aplicar a partir de la sequera del 2023. Aquest setè hidro o torn de reg es va concedir a primers de juny i és un més que els que es van donar durant la campanya de l’any passat, en el qual van ser sis. “A partir d’aquí haurem de començar a gestionar les reserves per no tenir problemes a l’inici de la campanya del 2027 i a l’espera de precipitacions”. Fonts consultades van assenyalar que, per exemple, els fruiters poden requerir per a una bona campanya entre 6 i 8 hidros; l’alfals, entre 5 i 10 torns de reg i el panís, de 8 a 10 hidros. Aquesta situació contrasta amb la viscuda el 2023, quan el canal va haver de tancar per primera vegada en un mes d’abril per falta de reserves.