ECONOMIA
Botigues que fan història: Desenes d’establiments amb dècades de trajectòria continuen resistint a les comarques de Lleida
Un dels grans problemes que afronten és la falta de relleu generacional

Pere Boleda, actual propietari de Cal Figuerosa de Barbens. - E.MONTAÑÉS
Desenes de comerços històrics continuen resistint davant les noves tendències com les compres online, amb un model de negoci basat en la proximitat, la confiança i l’arrelament local. Per això, la Generalitat de Catalunya en reconeix la trajectòria i la contribució a la identitat i evolució de l’activitat comercial de pobles i ciutats.
| Lleida | Hi ha negocis que darrere de l’aparador venen molt més que productes, venen anys, dècades i fins i tot segles d’història, records i molta experiència. Alguns d’aquests comerços han resistit guerres, crisis econòmiques i l’auge de les grans superfícies, així com els nous hàbits de compres per internet, convertint-se en elements vertebradors de la memòria col·lectiva dels pobles i ciutats.
Més enllà de la seua longevitat, avui dia, representen una manera d’entendre el comerç basat en la proximitat, la confiança i l’arrelament local.
A les comarques de Ponent, són 32 els establiments centenaris reconeguts fins ara per la Generalitat de Catalunya amb els Premis Nacionals als Estableciments Comercials Centenaris, però el nombre és més alt.
Malgrat aquests reconeixements, el tancament de comerços amb dècades d’història està a l’ordre del dia. Segons el president de Pimec Comerç a Lleida, Manel Llaràs, reflecteix el que està passant en molts llocs i atribueix la principal causa a la falta de relleu generacional. “Moltes vegades no es donen les condicions per fer un traspàs de les mateixa activitat”, cosa que comporta que es perdi la marca d’un negoci que és patrimoni del municipi. “Sembla que no ens adonem que amb aquests tancaments perdem identitat”, afirma.
En barris i pobles es genera un microcosmos comercial, que és un avantatge per als veïns, ja que amb ells tenen referències clares d’on consumir, a banda d’un factor de socialització que forma part de la quotidianitat i, amb els anys, de la memòria col·lectiva que constitueix valors d’arrelament i sentiment local. Per aquest motiu, “quan algun tanca, és un drama”, assegura Llaràs.
A Lleida ciutat, l’augment del preu del lloguer i la irrupció de les grans cadenes, així com la falta de relleu generacional, han acabat amb molts establiments històrics.
En aquest sentit, a la capital un setanta per cent dels negocis que tanca ho fa per la falta de persones de la família que succeeixin el titular. “És un problema a curt termini, sobretot per als establiments històrics, que són un referent comercial”, segons Llaràs.
En aquest sentit, els guardons de la Generalitat distingeixen comerços de cent anys o més que s’han mantingut oberts al llarg de les generacions. L’objectiu és reconèixer la seua trajectòria, així com la seua adaptació, innovació i contribució al prestigi del comerç, especialment del comerç de proximitat. També reconeixen persones físiques o jurídiques amb establiments operatius, les entitats de l’àmbit comercial i els ens públics que destaquen per la seua iniciativa comercial.
Així mateix, hi ha diferents categories en funció de l’antiguitat dels establiments, amb premis específics per als quals porten 100, 150 o 200 anys de trajectòria. Comerç, Artesania i Moda Per contribuir a la difusió i el coneixement d’aquest patrimoni comercial, la Generalitat també va elaborar una eina per localitzar i consultar informació sobre aquests establiments.
Es tracta d’un mapa, promogut pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, en el qual es recull la informació sobre tots els que estan reconeguts amb els Premis Nacionals als Establiments Comercials Centenaris per destacar la seua capacitat d’adaptació davant de l’evolució comercial. Més competidors El repte passa ara per aconseguir que el comerç centenari pugui adaptar-se a les noves realitats vinculades amb la transformació més àmplia de l’activitat comercial. Així, a més de les competència online, nous models de supermercats, sobretot regentats per migrants, proliferen en barris i pobles, amb una oferta més diversa i globalitzada. Mentre aquests establiments guanyen presència, els negocis tradicionals afronten més dificultats per mantenir la seua activitat i atreure les noves generacions.