SEGRE

HABITATGE

La revisió de les zones amb el mercat immobiliari tensionat evidencia que creix l’efecte “ciutat dormitori” a l’entorn de Lleida i Andorra

Polèmica al sortir de la llista Lleida i altres municipis amb escassetat d’habitatge i preus a l’alça

Imagen aérea de Lleida ciudad.

Imagen aérea de Lleida ciudad.

Publicat per
ACNREDACCIÓN

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Lleida surt de la zona de mercat residencial tensionat mentre augmenta la pressió sobre l’habitatge en municipis del seu entorn i en localitats del Pirineu. L’actualització del mapa de la Generalitat deixa fora la capital del Segrià, però incorpora noves localitats de Ponent, on el creixement d’ocupació reforça l’efecte de “ciutat dormitori”. També s’hi incorporen altres municipis del Pirineu i de l’Alt Urgell, on l’auge turístic i la crisi d’habitatge d’Andorra, respectivament, han disparat la demanda. Aquestes decisions han obert un debat entre els municipis afectats. Especialment entre els que han sortit de la llista quan els preus segueixen a l’alça.

És el cas de Lleida. El president del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Lleida i Província, Josep Maria Esteve, valora “molt positivament” la sortida de la capital lleidatana del mapa de zones tensionades. Segons explica, la regulació dels lloguers dificultava que alguns propietaris posessin immobles al mercat a causa de la diferència entre el preu màxim regulat i el preu real de mercat. Com a conseqüència, alguns optaven per no llogar els seus habitatges. Esteve preveu que la sortida de Lleida de la zona tensionada permetrà que tornin alguns d’aquests immobles al mercat del lloguer i que augmenti “immediatament” la inversió destinada a rehabilitar edificis antics. Alhora, reclama més impuls a la construcció d’habitatge social.

Per la seua part, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, destaca que actualment la ciutat compta amb més de 400 habitatges assequibles amb llicència concedida o en construcció, mentre que 1.125 estan en procés de construcció.

El membre del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya a Lleida Gerard Pérez aporta una altra perspectiva. Reconeix que el límit dels lloguers ha frenat “una mica” els preus, però rebutja rotundament que la situació de l’habitatge s’hagi solucionat a la ciutat amb la seua sortida del llistat.

Mentre Lleida surt del mapa, altres municipis del Segrià hi entren. Rosselló n’és un exemple. El seu alcalde, Joan Andreu Urbano, atribueix la situació a la falta d’oferta d’habitatge. Un problema que s’ha agreujat en els últims anys i que coincideix amb un augment de la població vinculat a l’arribada de treballadors joves relacionats amb l’empresa Alier, que ha incrementat la plantilla. Segons Urbano, molts d’aquests empleats busquen viure a prop del seu lloc de treball, però “no hi ha lloguers: ni cases ni pisos”, una escassetat que ha contribuït a l’encariment dels preus. L’alcalde apunta també a una situació similar a Torrefarrera, tot i que assenyala que allà el component de “ciutat dormitori” és “més acusat” per la proximitat amb Lleida.

El debat es reprodueix en sentit contrari en altres municipis que han quedat fora del mapa. És el cas de Guissona. El seu alcalde, Jaume Ars, considera que “la sortida del poble no implica que el problema de l’habitatge estigui resolt”. La localitat manté un creixement demogràfic, una demanda vinculada a l’activitat econòmica de bonÀrea i, com a conseqüència, els preus segueixen disparats. Per al consistori, aquests factors continuen sent de gran importància.

La tercera àrea de pressió residencial és al Pirineu. L’Alt Urgell i la Cerdanya viuen una tensió creixent en el mercat de l’habitatge, impulsat per l’auge turístic i, en el cas de l’Alt Urgell, pels efectes de la crisi residencial d’Andorra. Factors que han contribuït a augmentar els municipis declarats zona de mercat residencial tensionat a les dos comarques.

A la Cerdanya tampoc no ha sortit cap municipi de la llista i s’hi han incorporat Prats i Sansor. El seu alcalde, Xavier Picas, relaciona l’entrada amb el creixent atractiu del municipi i amb la transformació d’habitatges, inicialment destinats a segona residència, que s’han convertit en residències permanents.

D’altra banda, l’alcalde de la Pobla de Segur, Marc Baró, reconeix que el municipi també afronta problemes d’accés a l’habitatge i explica que intentaran abordar-ho amb el Pla de Barris. L’objectiu principal és incentivar que els habitatges buits s’incorporin al mercat de lloguer com a residència habitual, evitant destinar els ajuts a segones residències.

tracking