L’última batalla de la 26a Divisió
Una trinxera construïda per les restes de la Columna Durruti en la retirada cap a França obliga a desviar una línia d’alta tensió. Isona adverteix que amenaça una zona rica en arqueologia

La 26a Divisió va cavar les trinxeres de la Posa el 1938 per frenar l’avenç definitiu dels revoltats. - BANC DE LA MEMÒRIA
La 26a Divisió de l’Exèrcit Popular va guanyant el seu darrer episodi de resistència gairebé 90 anys després de la seua dissolució al tram final de la Guerra Civil: una trinxera cavada pels soldats republicans durant la retirada cap a França a finals de l’any 1938 ha obligat, per protegir-la, a modificar el traçat de la polèmica LAT (línia d’alta tensió) projectat entre les subestacions Llau dels Juncs i Conca.
La DIA (Declaració d’Impacte Ambiental) aprovada per la conselleria de Territori per a aquesta línia obliga a modificar el traçat previst “per evitar danys a la trinxera identificada en la prospecció” de la Zona de la Guerra Civil EGC 1.
El promotor de la LAT, l’empresa Energies Renovables Terra Ferma, que busca donar sortida a l’energia de deu parcs solars la instal·lació dels quals ha aixecat una forta oposició al territori, també haurà de modificar el traçat del camí d’accés a l’estesa per protegir les restes arqueològiques.
La trinxera que ara es veu amenaçada pel projecte energètic forma part del complex defensiu de la Posa, a Isona i Conca Dellà, un entramat de rases i búnqueres de la cara occidental del Montsec, entre les riberes de la Noguera Pallaresa i el Segre i sobre l’actual traçat de la carretera d’Isona a Coll de Nargó.
Va ser construïda, com el gruix de les fortificacions del Montsec i el Pallars, entre finals del 1938 i començaments del 1939 per la 26a Divisió de l’Exèrcit Popular per intentar frenar l’avenç dels revoltats i protegir el corredor del Segre durant la seua retirada cap a França després de la caiguda del front de l’Ebre. Aquesta unitat era el resultat de la militarització de les restes de la Columna Durruti, ordenada pel Govern de la Segona República l’abril del 1937.
La presència de les trinxeres havia estat advertida durant la consulta pública de l’estudi d’impacte del projecte de les línies per l’ajuntament d’Isona i Conca Dellà, que va assenyalar com “la línia d’evacuació i els seus punts de suport es troben dins de l’àmbit de protecció de la Zona d’Elements de la Guerra Civil” i de dos “zones d’expectativa arqueològica” amb les restes de la ciutat romana d’Aeso i diverses viles i calçades.
El traçat, afegia, “és pròxim als jaciments arqueològics del Despoblat de Montesquieu, la Plana dels Botiguers” i els barrancs d’Orcau, Farreres i Costa Roia, la qual cosa el va portar a remarcar “la necessitat de tenir en compte l’àmbit de protecció de jaciments arqueològics i paleontològics i obtenir l’informe favorable del departament de Cultura” abans d’autoritzar la línia elèctrica.
La conselleria de Cultura, per la seua part, va emetre un informe desfavorable al detectar la inexistència al projecte de “mesures correctores en relació amb la protecció del patrimoni cultural”.
I Territori resol les dos al·legacions amb una mesura a posteriori: si durant la construcció de la línia apareixen “restes arqueològiques i/o paleontològiques de qualsevol tipus”, l’empresa haurà de parar les obres i avisar en un termini màxim de 48 hores” Cultura “perquè pugui valorar les actuacions”.