SEGRE

ENSENYAMENT

Sensors de temperatura de vint centres educatius de Lleida tanquen la segona setmana de curs amb valors de 30º

La plataforma Aules que Cremen exigeix que el Govern assumeixi la climatització de centres i no la faci dependre dels municipis

Alumnes de l’institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega fent classe al pati el mes de maig passat. - LAIA PEDRÓS

Alumnes de l’institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega fent classe al pati el mes de maig passat. - LAIA PEDRÓS

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar dimarts un pla d’inversió de 2.500 milions d’euros per climatitzar 2.430 centres educatius públics de tot Catalunya fins al 2032. Fins al final de la present legislatura, tanmateix, només un centenar d’escoles i instituts –13 de Lleida i el Pirineu– es beneficiaran de la iniciativa. La comunitat educativa ha rebut el pla amb escepticisme: d’una banda, el Govern el fia inicialment a la col·laboració d’ajuntaments i empreses privades; per l’altre, la calor continua sense afluixar a les aules.

Ho proven els sensors amb què una vintena d’escoles de Lleida registren les temperatures a les seues instal·lacions, i que aquesta setmana han marcat una mitjana de 29,4º a les 12.00 hores. Són dades recollides per la plataforma Aules que Cremen, creada per aconseguir proves irrefutables d’una realitat que condiciona l’activitat lectiva entre maig i setembre. “La realitat és tan dramàtica que ens feia por que no se la prenguessin com a real”, assegura l’impulsor, Pau Sànchez, que també és professor d’un institut en el Baix Llobregat.

Per a Sànchez, l’anunci d’Illa és perquè que “ja estem en campanya”, i recorda que “quan van aprovar els pressupostos al juliol, tot l’arc parlamentari va rebutjar una esmena de la CUP per destinar recursos a la climatització d’aules. I dos mesos després fas aquest anunci?”, es demana.

El portaveu d’Aules que Cremen també es mostra molt crític amb la llista de 100 primers centres que han de ser climatitzats, i posa en dubte els criteris que s’han seguit per elegir-los. “Si haguessin fet estudis objectius ho explicarien.”

El portaveu d’Aules que Cremen també reclama que la Generalitat assumeixi la seua responsabilitat per portar a terme el pla d’inversions anunciat. “Sabem que els ajuntaments estan hiperofegats, que no tenen marge ni gairebé per gestionar els residus.” En aquesta mateixa línia, exigeix que Educació sigui transparent i assumeixi la metodologia de la plataforma, malgrat que lamenta que molts directors de centre es neguen a instal·lar sensors: “Prefereixen amagar la realitat del que viuen ells i els seus alumnes.”

Denúncies a Educació

Mentrestant, a Tàrrega, l’institut Manuel de Pedrolo segueix en la mateixa situació que a finals del curs passat, quan el centre va denunciar la conselleria d’Educació davant la Inspecció de Treball per la falta de mesures contra la calor. Segons Gerard Balcells, professor del centre, la conselleria tenia fins al dia 15 de setembre per millorar la climatització de la primera planta però no s’ha fet res.

La calor a l’aula, a més, amaga una trampa jurídica: la normativa de salut laboral prohibeix als professors treballar a més de 27 graus, però “no hi ha cap llei que empari els escolars”, denuncia Pau Sànchez. A més, el dret a l’educació del menor preval sobre la salut laboral dels mestres i obliga els docents a quedar-se. “Si me’n vaig em podrien expedientar”, explica.

“Quina classe farem si hem d’estar a les fosques?”

Les elevades temperatures que es registren en algunes escoles també alteren els plans dels professors, que en alguns moments han d’afrontar situacions completament incompatibles amb el programa lectiu. Així ho explica Pili Trenado, cap d’estudis de la Escola Sant Josep de Calassanç de Lleida —inclosa en la primera fase del pla de climatització del Govern—, que explica que a finals del curs passat “hi havia dies en què havíem d’abaixar completament les persianes i fins i tot apagar els llums per suportar la calor. Quina matèria impartirem i quins apunts prendrien els alumnes en aquestes condicions?”, es lamenta Trenado, que afegeix que, en aquest escenari, “l’aprenentatge és impossible”.Quan els termòmetres superen àmpliament els 35 graus, a més, també s’alteren els comportaments dels alumnes i dels mestres, relata Trenado. Els xiquets “estan més apàtics, hi ha falta de motivació i fins i tot frustració, i afegeix que “a la tarda els conflictes que sorgeixen són més importants i els mestres també estan més irascibles”.A més, segons aquesta professora de Lleida, la calor també té efectes en la salut de totes les persones que conviuen al col·legi. “Al nostre pati no hi ha cap racó amb ombra, i amb les temperatures que hi va haver entre els mesos de maig i juny cada dia hi havia nens que sortien de classe abans d’hora per patir mals de cap. No es pot vincular a cops de calor perquè els alumnes se n’anaven directament a casa, però és un símptoma clar”, opina Trenado. Entre el professorat també hi va haver baixes perquè la calor agreujava “patologies prèvies”.Pel que fa a les solucions que van arribar des d’Educació, Trenado assegura que “l’any passat ens van donar diners per comprar quatre ventiladors”, una ajuda que, segons afirma, era completament insuficient tenint en compte que al Sant Josep de Calassanç hi ha 15 aules. “El col·legi va haver d’aportar fons propis per aconseguir que almenys cada classe tingués el seu propi aparell”, explica la docent.
tracking