Aigua tenyida de verd als llacs del Pirineu lleidatà: què els fa reduir la transparència?

“S’està produint un canvi químic als llacs del Pirineu, que ja no seran tan transparents. Ara són més verds”, explica Esperança Gacia, investigadora del CEAB (Centre d’Estudis Avançats de Blanes) i autora, juntament amb Eric Baqué-Díaz, de la mateixa entitat del CSIC (Centre Superior d’Investigacions Científiques), d’un estudi pioner que ha permès calibrar els efectes del canvi climàtic en 30 estanys ubicats a altituds de 1.619 a 2.368 metres, la majoria dels quals a Lleida i Andorra, i que ha publicat la revista científica Freshwater Biology. L’estudi ha permès constatar modificacions d’aquest tipus en les gairebé quatre dècades transcorregudes entre el període 1987-1988 i el del 2017 al 2023.

“L’alta muntanya és un espai molt sensible i poc antropitzat que permet detectar canvis molt subtils”, anota Gacia, que assenyala els vectors clau. L’augment de la temperatura, paral·lel a una ratxa de 67 nits tropicals al pla, escalfa l’aigua, retalla la presència de gel i afavoreix la fotosíntesi a més profunditat. La reducció de la capa nival té un efecte similar. I una freqüència més elevada d’arribada de pols sahariana per la reubicació dels anticiclons eleva el dipòsit de sorra sobre neu i aigua, fet que canvia el color i augmenta l’aportació de fòsfor, que potencien algunes espècies.

A l’aigua ha augmentat l’alcalinitat, la conductivitat i la concentració d’ions principals, “la qual cosa suggereix una intensificació de la meteorització de les roques i la deposició de pols”, assenyala l’estudi, a la qual cosa se suma una reducció del nitrogen dissolt i un augment del fòsfor. I les comunitats de plantes aquàtiques han experimentat en aquell període “canvis composicionals significatius” que “s’expliquen millor per canvis biogeoquímics a escala regional vinculats al canvi climàtic i a les aportacions atmosfèriques, més que per factors d’estrès locals com la introducció de peixos”.

Aquests canvis consisteixen, sense aparèixer ni desaparèixer espècies en el conjunt dels llacs, en la reducció o la proliferació de la presència d’algunes plantes (i també en la detecció o l’absència d’altres) en estanys concrets.

“La riquesa total de macròfites (plantes aquàtiques) a tota la regió es va mantenir relativament estable”, conclou l’informe del CEAB, que “subratlla la utilitat de les comunitats de macròfites com a indicadors ecològics”.