SEGRE

METEOROLOGIA

Un estiuet de Sant Martí etern

Lleida registra un sufocant tram central de la tardor amb temperatures fins a vuit graus per sobre de les habituals en les últimes tres dècades. Les previsions anuncien la prolongació de la inusual calor i un ambient “extremament càlid” per a l’època

Lleida

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Us heu fixat que, al mirar al cel i a l’horitzó, es veuen passar menys bandades d’aus que altres anys per a aquesta època? I que, malgrat que n’hi continua havent moltes, no hi ha tants tudons com en altres tardors? Es tracta, com passa amb el menor consum de combustible a les calefaccions, d’un dels efectes secundaris de les temperatures inusualment altes que es van registrar a l’octubre i que es continuen donant al novembre.

Segons les dades facilitades per Aemet, les temperatures que registren les estacions de la seua xarxa es troben entre 4º i 8º graus per sobre de les mitjanes en el cas de les mínimes i entre 4º i 6º en el de les màximes. Es tracta d’anomalies tèrmiques que tenen com a valors de referència els del període 1991-2020, quan l’acceleració antropogènica del canvi climàtic ja estava activada.

“Destaca especialment l’anomalia de les mínimes”, explica Ramon Pascual, delegat d’Aemet a Catalunya, qui anota que, si la meteorologia no canvia, novembre “es qualificaria d’extremadament càlid”.

Les previsions apunten a una prolongació de la calor, amb les mínimes entre 9º i 11º i les màximes entre 19º i 21º a Lleida, forquilles de 5º a 9º i de 15º a 19º a la Seu o variacions d’1º a 7º i de 12º a 16º a Vielha la setmana que ve.

L’escalfament global, que afecta la vida quotidiana de les persones i la dels animals, porta des de finals de setembre afegint sants amb estiuet als tradicionals de Sant Miquel (29 de setembre) i Sant Martí (11 de novembre), tal com es pot observar als gràfics d’aquesta pàgina.

El diccionari defineix estiuet de Sant Martí com una “sèrie de dies temperats que sol fer a la tardor pels volts de Sant Martí”, una cosa que ja és més habitual que extraordinària si es té en compte, per exemple, que des del canvi d’estació a la capital amb prou feines hi ha hagut deu dies més freds o dotze de menys càlids del que és habitual. El contrast és encara més acusat al Pirineu.

El fet que s’estiguin registrant escenaris meteorològics similars al centre i al sud d’Europa està retardant les migracions dels ocells cap a la península Ibèrica, tal com revelen càlculs oficials com els del francès GIFS (Grup d’Investigació sobre la Fauna Salvatge), que xifren en poc més d’un milió els tudons que han creuat aquest any el Pirineu cap al sud quan l’any passat van ser 1,4 milions i l’anterior, més de dos. Els mosquits, per exemple, es mantenen actius mentre les temperatures mínimes no baixen de 10º ni la mitjana diària de 15º, una cosa que encara no passa de manera freqüent al pla de Lleida, tot i que sí a la muntanya.

La pluja continua sent escassa al Pirineu de Lleida

La pluja està sent escassa durant la primera meitat de la tardor en nombrosos punts del Pirineu de Lleida, que compta amb unes capçaleres dels rius que presenten inquietants nivells d’escassetat després d’un dels estius més calorosos i menys plujosos des que existeixen dades. La situació és especialment preocupant a les capçaleres dels rius Noguera Ribagorçana i Garona, tots dos declarats en situació de sequera per la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre). Els registres del SAIH (Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica) de l’organisme de conca situen a la Garona algunes de les precipitacions menys voluminoses de la zona central de la serralada, amb només 70,4 litres per metre quadrat a Arties a l’octubre i el que va de novembre. La situació és menys preocupant a la Ribagorçana, amb precipitacions acumulades de 144,6 l/m2 al Pont de Suert i de 182,4 a l’altura de l’embassament de Santa Anna, a cavall de la zona nord del Segrià i el sud-oest de la Noguera. La Pallaresa registra nivells similars al seu tram mitjà, amb 155,6 l/m2 a Collegats o 132,6 l/m2 al Montsec, i més baixos a la capçalera, amb 95,8 l/m2 a Alins. Passa una cosa similar al Segre, on els pluviòmetres han recollit 146,3 l/m2 a Rialb, però només 85,2 a la Seu d’Urgell.
tracking