Tres dècades de biblioteca
La Biblioteca Comarcal Jaume Vila compleix trenta anys amb més de dos milions de visites, prop d’un milió de préstecs i més de 6.000 activitats culturals. L’equipament, inaugurat el 1996, afronta el repte de modernitzar unes instal·lacions que han quedat petites

L’equip de la biblioteca, amb la directora, Diana Solé, i l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona. - SEGRE

L’equip de la biblioteca, amb la directora, Diana Solé, i l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona. - SEGRE

Imatges històriques de la biblioteca, amb activitats culturals i diferents edicions del Saló del Llibre Infantil i Juvenil. - SEGRE

Tres dècades de biblioteca - SEGRE

Tres dècades de biblioteca - SEGRE

Tres dècades de biblioteca - J.GÓMEZ

Tres dècades de biblioteca - SEGRE

Tres dècades de biblioteca
La Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa compleix trenta anys convertida en molt més que un espai de préstec de llibres. Des de la inauguració, el 30 de novembre del 1996, ha rebut més de dos milions de visites, ha realitzat prop d’un milió de préstecs i ha organitzat més de 6.000 activitats, amb uns 370.000 participants. Unes xifres que reflecteixen la transformació d’un equipament que ha crescut al costat de la ciutat i que ara afronta nous desafiaments per adaptar-se a les necessitats dels usuaris.
La directora, Diana Solé, que ha estat al capdavant del servei des dels inicis, va repassar ahir una trajectòria marcada per la promoció de la lectura i la innovació. La biblioteca va ser pionera en la incorporació de tecnologies com la connexió a internet amb wifi i el préstec d’ordinadors portàtils. També ha estat escenari de trobades amb escriptors com Isabel-Clara Simó, Maria Barbal, Jaume Cabré o Albert Sánchez Piñol, a banda de nombroses iniciatives que han portat la literatura als carrers de Mollerussa.
Un dels principals distintius ha estat l’aposta per la literatura infantil i juvenil. Durant divuit anys va acollir el Saló del Llibre Infantil i Juvenil, mentre que programes com Municipi Lector, que manté una trajectòria de divuit anys, han permès estrènyer la col·laboració amb els centres educatius.
Actualment, la biblioteca participa també en projectes per millorar els hàbits de lectura i la comprensió lectora, a més d’impulsar activitats dirigides a les famílies.
Per a Solé, que va començar a dirigir l’equipament amb tot just 22 anys, la vinculació va més enllà del pla professional. “És casa meua, la biblioteca”, va afirmar al recordar una trajectòria en la qual ha vist evolucionar tant el servei com les necessitats dels usuaris. La directora va expressar el seu desig de continuar millorant unes instal·lacions que, tres dècades després, presenten importants limitacions.
Seguir creixent
L’alcalde, Marc Solsona, va reconèixer que l’edifici, considerat modern quan va obrir les portes, ha quedat condicionat per la falta d’espai. L’ajuntament contempla tant la millora de les dependències actuals com la possibilitat de trobar un nou emplaçament, en una reflexió vinculada també a la futura reorganització dels equipaments culturals i educatius, entre els quals l’Escola de Música. Solsona va defensar que les biblioteques han d’evolucionar cap a espais oberts a la socialització, l’estudi i les activitats col·lectives. Un nou capítol per a un equipament públic que, després de trenta anys, busca continuar creixent.