L'habitatge cooperatiu creix al Pirineu amb cinc iniciatives en marxa

El model de propietat col·lectiva s'està consolidant a les comarques de muntanya amb almenys cinc projectes d'habitatge cooperatiu en desenvolupament actualment al Pirineu, principalment concentrats a l'Alt Urgell i la Cerdanya. Malgrat l'interès creixent, els elevats preus del sòl i els costos de construcció continuen representant obstacles significatius per a la viabilitat d'aquestes iniciatives. Durant la 2a jornada d'habitatge de l'Alt Pirineu i Aran, celebrada aquest dimarts a la Seu d'Urgell, experts i participants han debatut sobre la necessitat d'implementar mesures com incentius fiscals i la cessió de drets de superfície per facilitar aquests projectes alternatius d'accés a l'habitatge.

Júlia Leigh, coordinadora de l'Ateneu Cooperatiu de l'Alt Pirineu i Aran, ha destacat que aquests projectes requereixen un acompanyament tècnic i "processos de maduració lents". Entre les iniciatives més avançades es troba 'La Dovella', un projecte al municipi de Montellà i Martinet que negocia amb l'ajuntament la cessió d'un terreny per 75 anys. Paral·lelament, s'han iniciat converses amb el consistori de la Seu d'Urgell per a un nou projecte, i també s'està estudiant la viabilitat d'una altra proposta a la vall de la Vansa.

Per facilitar l'accés a la informació sobre models alternatius d'habitatge, la Taula d'Habitatge de l'Alt Pirineu i Aran ha desenvolupat una "caixa d'eines" amb documentació sobre opcions com la masoveria urbana. Leigh ha emfatitzat la importància d'aquestes tasques d'assessorament "per perdre-li la por i que es vegi que és una altra manera més d'accedir a l'habitatge", especialment en un territori on l'accés a l'habitatge s'ha complicat considerablement en els darrers anys.

Les particularitats del Pirineu

Amàlia Sanz, directora de l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA), ha posat de manifest les dificultats específiques de les comarques de muntanya per desenvolupar nous habitatges. L'orografia complexa i la dispersió de la població en petits nuclis limiten significativament el sòl disponible per a noves construccions. Aquesta realitat territorial agreuja encara més la problemàtica d'accés a l'habitatge que ja va ser identificada en un estudi elaborat per l'IDAPA l'any 2019, sis anys enrere, mostrant que es tracta d'una qüestió estructural que requereix solucions adaptades a les particularitats del territori pirinenc.