Guissona, desbordada per l’arribada de desenes de senegalesos sense papers

L'èxode migratori de senegalesos que viatgen fins a les costes canàries en cayucos s'ha traduït en l'arribada a Guissona de desenes de persones procedents del Senegal, la majoria sense papers i a la recerca de familiars i pròxims que els acullin. Desborden els serveis socials del municipi, que demana ajuda a l'Estat i la Generalitat per assistir-los.

Guissona ha rebut en el que portem de mes uns seixanta senegalesos arribats en cayucos a les costes canàries. La majoria són originaris de la zona de Dakar, d’on procedeixen molts dels 517 veïns del Senegal que viuen en aquest municipi de la Segarra. Acudeixen a la recerca de familiars i amics que puguin acollir-los, i podrien arribar-ne més en propers dies. L’ajuntament estima que, al ritme actual d’arribada, arribaran a un centenar a final de mes. Davant d’aquesta situació, el consistori ha demanat ajuda a la Generalitat i al Govern espanyol per assistir aquest col·lectiu.

Dels seixanta arribats fins ara, només cinc han rebut asil polític, mentre que la resta no té papers i, per tant, no poden ser contractats legalment per ocupar cap lloc de treball. S’allotgen en pisos dels seus compatriotes, cosa que comporta sobreocupació d’habitatges, i el seu principal problema és aconseguir menjar, expliquen des del consistori. L’alcalde, Jaume Ars, va indicar que la precària situació d’aquest col·lectiu desborda els serveis socials del municipi, per la qual cosa ha acudit a la subdelegació del Govern a Lleida i a la Generalitat a la recerca de solucions. Ara per ara no ha rebut resposta.La majoria dels nouvinguts tenen entre 20 i 30 anys. De moment els serveis socials i el departament d’acollida local han dut a terme unes quaranta entrevistes per elaborar una fitxa de cada persona. Al no comptar amb un domicili fix, el consistori ha optat per empadronar-los al centre cultural d’entitats La Caserna. Els inclouen al padró per poder brindar-los accés a serveis bàsics com la sanitat. Per millorar la seua adaptació els ajuden a conèixer la població, l’idioma, els seus costums i patrimoni.L’ajuntament es va reunir ahir amb representants de Creu Roja, Càritas i els serveis socials. També va reactivar la taula d’emergència, com va fer fa dos anys amb l’arribada de refugiats d’Ucraïna. En van arribar 300 a aquest poble de 7.390 habitants, si bé van rebre protecció com a refugiats de guerra. Això els va permetre obtenir llocs de feina en empreses locals i va facilitar que la situació es normalitzés. 

Per a Ars, l’Estat hauria d’actuar com llavors i tramitar papers de forma àgil per als arribats del Senegal.La comunitat senegalesa és la tercera d’origen estranger més nombrosa de Guissona. Davant els 517 procedents d’aquest país africà, n’hi ha 1.061 d’originaris d’Ucraïna i 1.297 de Romania. Al municipi conviuen persones de 49 nacionalitats que suposen el 53,1 per cent de la població, el percentatge de veïns d’origen estranger més alt de Catalunya. La seua integració no ha comportat problemes, ja que la pràctica totalitat tenen feina en empreses locals, en especial a bonÀrea, que ocupa gairebé 6.000 persones. En canvi, la majoria de senegalesos nouvinguts no poden tenir un contracte laboral i aquest fet preocupa l’ajuntament. Tem que la seua situació de necessitat desemboqui en problemes al poble.

Assisteixen a Lleida molts altres nouvinguts des del Senegal

La ciutat de Lleida rep també nombrosos senegalesos arribats en cayucos a les costes canàries. Desenes d’ells han rebut assistència en el marc del programa estatal d’acollida i integració de persones que sol·liciten protecció internacional. Aquest programa el dirigeix el ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que ha encarregat la gestió a la capital del Segrià a Creu Roja. Aquesta entitat brinda ajuda humanitària als nouvinguts i rep la col·laboració per fer-ho de la comunitat senegalesa lleidatana. El seu president, Ibrahima Bao, va explicar que exerceixen de traductors, proven de facilitar la integració social dels qui no tenen familiars ni amics a la ciutat i han fet donacions de roba i calçat, entre altres aportacions.

Un gran èxode migratori que ha superat ja el de l’any 2006

Les últimes xifres oficials d’arribades de migrants a les costes de les Canàries sumaven dimarts 36.640 persones, xifra que ha superat amb escreix les 31.678 de la crisi dels cayucos de l’any 2006. Entre els arribats a les illes i els desembarcats a la Península després de creuar l’estret de Gibraltar o el mar d’Alboran en sumen 49.376. Aquesta xifra suggereix que, amb tota probabilitat, Espanya superarà enguany les 50.000 persones arribades en pasteres i cayucos. És un llindar que el país no creuava des del 2018, quan es va establir el màxim històric de 57.498.