Un 42% dels joves de la Segarra ha patit ansietat per culpa de la pressió estètica

I si parlem de pressió estètica? Un 42% dels joves de la comarca han experimentat en alguna ocasió ansietat relacionada amb la seua imatge corporal i un 12% no s’agraden quan es miren al mirall. Són dades de les enquestes realitzades per l’Oficina Jove de la Segarra a 836 joves d’entre 12 i 16 anys dels quatre centres de Secundària de la comarca: l’Institut Antoni Torroja, Institut la Segarra, Institut Guissona i Fedac Guissona.

Segons l’estudi, un 10% dels alumnes experimenten freqüentment ansietat relacionada amb la seua imatge i un 16% se senten incentivats a canviar l’aparença física per agradar als altres.

En aquest sentit, els resultats de l’enquesta posen de manifest que un 35% se senten influïts per les xarxes socials.

Des de la Taula de Salut de la comarca van detectar la necessitat de treballar sobre la pressió estètica en els adolescents, però no tenien dades per evidenciar aquesta realitat.

Per això, aquest estiu en els camps de treball locals impulsats per Oficina Jove de la Segarra amb els joves de la comarca es van organitzar tallers sobre autoestima i pressió estètica impartits pels referents de Benestar Emocional i Comunitari dels CAP de Cervera i Guissona. Els adolescents van crear una campanya de sensibilització sobre la pressió estètica amb el lema Estimem la diversitat: la Segarra jove diu no a la pressió estètica, pintant banderoles amb frases i dibuixos que van recórrer diferents festes majors.

Ara, amb les dades a la mà, Anna Gomà, coordinadora i tècnica comarcal de l’Oficina Jove, assegura que poden entendre millor la seua realitat i continuar plantejant accions per combatre aquesta problemàtica. Aquest dimarts, per exemple, es va organitzar una xarrada sobre com les famílies poden compensar la pressió estètica en adolescents i joves a casa. El taller va ser impartit per Magranes Cooperativa a Tarroja de Segarra.

Des de l’entitat van posar de manifest que la pressió estètica és “una forma d’opressió social” que imposa uns cànons de bellesa.

Per aquest motiu, van assenyalar la importància que tenen les famílies com a referents dels seus fills. Per combatre la pressió estètica van recomanar evitar opinar sobre els cossos dels altres i posar en evidència els comentaris ofensius contra l’aspecte físic per tallar la cadena de transmissió. També van recordar que tots els cossos són vàlids i van defensar que cal “normalitzar la diversitat que ens fa únics”.

Les famílies van agrair aquest espai de reflexió i debat que van poder compartir les seues experiències i inquietuds. Encara que no hi hagi una fórmula màgica per combatre la pressió estètica des de casa parlar-ne els va resultar terapèutic i van prendre consciència de la importància de parlar i escoltar els joves validant les seues emocions respecte al seu cos.