Mines de carbó a la Granja d'Escarp per atreure turistes

La Granja d’Escarp, Almatret i Seròs, al Segrià, i Mequinensa, al Baix Cinca, van formar la zona on l’activitat minera es va desenvolupar des de mitjans del segle XX fins al 2012, any en què es van tancar les últimes mines. Centenars d’homes i molts vinguts d’Andalusia i la zona del País Valencià van treballar traient carbó a les seues galeries. 

Ara, l’ajuntament de la Granja d’Escarp estudia com reobrir algunes de les que hi ha al seu terme municipal perquè es converteixin en un reclam més, juntament amb la pesca i la naturalesa, i atreguin visitants. L’alcalde, Manel Solé, va assegurar que “ofereixen un gran potencial, encara que és un projecte ambiciós que necessita un important finançament que caldrà buscar prèviament, no només per definir la recuperació parcial, sinó també per crear els serveis i equipaments on allotjar els turistes”.

Amb aquesta finalitat el consistori ja ha establert les línies d’actuació. “Tenim una tècnica contractada amb ajudes de la Diputació que durant un any ens ajudarà a buscar vies per incentivar la repoblació des de l’àmbit turístic, industrial i de serveis. També comptem amb una altra subvenció de la institució provincial per traçar plans d’actuació i màrqueting que ens diran si l’activitat és viable.” 

Mequinensa ja compta amb un Museu de la Mina que rep milers de visites cada any (gairebé 5.000 persones l’any passat) i reprodueix com era l’activitat minera durant el segle passat. La idea és recuperar alguna de les antigues boques d’una de les mines de la Granja d’Escarp i consolidar un dels molts túnels on temps enrere treballaven els miners.

Ruperto Tudela té 73 anys i és un dels miners que van treballar a les mines de carbó de la Granja durant 34 anys. “Vaig començar sent un nen picant i transportant carbó a cel obert i als 18 ja vaig entrar a la mina i em vaig convertir en barrinaire.” Coneix les mines fil per randa i assegura que hi ha una galeria amb entrada i sortida a prop de la població per la qual podria circular un petit tren, ja que té uns dos quilòmetres i mig de longitud. “Ensenyar com extrèiem el carbó i l’interior d’una mina seria una activitat molt interessant per veure in situ. És veritat que s’hi haurien de posar tubs i assegurar la infraestructura i soc conscient que faria falta una important inversió”, afirma.

Tudela assegura que fa anys es va fer un projecte inicial però amb la pandèmia de la covid va quedar aparcat i “seria encertat que es tornés a recuperar. En això estem uns quants”. A la Granja encara queden una vintena d’exminers, assegura Tudela. Recuperar el passat miner d’aquesta població és un dels objectius de l’Associació d’Amics de l’Ermita de Sant Jaume que treballa des de fa temps en el projecte Vallfera, ànima minera que es va presentar a mitjans del mes de desembre passat. 

Ara està ocupat recollint tota la documentació escrita relativa a les mines i també testimonis orals, ja que encara queden miners com Tudela, que poden explicar com era la colònia minera que es va crear el 1948 i va desaparèixer definitivament a mitjans de la dècada dels setanta. També preveu un inventari per recuperar infraestructures com boques de mines, carregadors i algun túnel, entre altres elements, que puguin utilitzar-se com a revulsiu turístic per atreure visitants interessats en la història de la mineria. 

La colònia d’habitatges de Vallfera va arribar a tenir fins a mil habitants, escola i església. Van ser decisives les seues vagues el 1957 i el 1962 en favor dels drets dels miners en ple franquisme.