SEGRE

EXPOSICIÓ INAUGURACIÓ

Balaguer exhibeix un 'viatge' per la Lleida de fa més de 500 milions d'anys

Des de demà al Museu de la Noguera

Reproducció d’un ictiosaure, un rèptil marí únic a Catalunya, localitzat a Alòs de Balaguer.

Reproducció d’un ictiosaure, un rèptil marí únic a Catalunya, localitzat a Alòs de Balaguer.XARXA DE MUSEUS DE LES TERRES DE LLEIDA I ARAN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran estrenarà demà al Museu de la Noguera de Balaguer (18.30) l’exposició de producció pròpia Què tenim sota els peus? 550 milions d’anys d’evolució a Ponent i el Pirineu, que podrà veure’s en aquest equipament fins al pròxim mes de febrer, quan començarà una itinerància de dos anys per la resta de museus de la xarxa. Aquesta exposició ofereix al visitant un recorregut per 550 anys de vida a la Terra a través de 120 roques i fòssils procedents de vint-i-dos localitats de Ponent i del Pirineu i de les reconstruccions de cinc animals ja extingits amb l’objectiu de donar a conèixer la gran diversitat geològica i biològica del territori lleidatà. Entre aquestes reproduccions d’animals destaquen les d’un rèptil marí únic a Catalunya, un ictiosaure, localitzat a Alòs de Balaguer; i la d’un dimetrodont, el dinosaure més antic que va habitar les actuals terres de Lleida, fa 270 milions d’anys.

Aquest viatge d’uns 500 milions d’anys enrere en el temps començarà amb mostres de les roques més antigues, que procedeixen de jaciments del Pirineu, i dels fòssils més antics, que corresponen a organismes que van viure als mars Silurians i Ordovicians (fa uns 450 milions d’anys), quan la totalitat de l’actual territori lleidatà es trobava submergit, trobats al Pallars Sobirà. Entre aquests fòssils, destaca el de la primera planta amb flor apareguda al món, la Montsechia, del Montsec. Els paleontòlegs Rodrigo Gaete, comissari de l’exposició, i Àngel Galobart, director del Museu de la Conca Dellà i investigador de l’Institut Català de Paleontologia, han dirigit aquesta investigació en la qual la Xarxa ha treballat des del 2017.

tracking