Coixet porta a Sant Sebastià la denúncia d'abusos a l'Aula de Teatre de Lleida

Les dones que van denunciar haver patit abusos sexuals a l’Aula de Teatre de Lleida sent adolescents han trobat aquest dijous un altaveu al Festival de Sant Sebastià, on s’ha presentat, fora de concurs, "El sostre groc", un documental d’Isabel Coixet que recull les seues històries. Quan van succeir els fets, tenien 13, 14 o 15 anys i eren incapaces d’entendre que estaven sent víctimes d’un sistema de "manipulació a través de la seducció", tal com expliquen al documental. Quan per fi es van atrevir a anar als tribunals, el 2018, el cas havia prescrit.

Els seus abusadors eren dos professors del centre, un d’ells, Antonio Gómez, va arribar a ser director i passava dels 30. Per a les seues alumnes era un "referent", un tipus "transgressor" i "creatiu" cap a qui sentien una profunda admiració que aquest utilitzava per manipular-les. Coixet va decidir fer el documental després de llegir la investigació que va publicar el diari "Ara" el 2020, segons ha explicat aquest dijous en roda de premsa. "L’article deixava entreveure unes veus poderoses", ha assenyalat la cineasta catalana, Premi Nacional de Cinematografia 2020. "Després de parlar amb elles per primera vegada em va semblar increïble que hagués prescrit: la fiscalia reconeixia en el seu escrit la veracitat dels fets, però deia que havia prescrit".

Els fets, que segons el reportatge d'"Ara" es van desenvolupar durant 20 anys, encara que la denúncia comprenia només el període entre 2001 i 2008, incloïen classes molt sexualitzades, amb tocaments en què participava el professor, que s’emportava les menors a casa seua, les citava els diumenges o entrava al vestidor quan es canviaven. "Et feia sentir especial perquè t’elegia a tu", diu una d’elles al documental, Goretti Narcis, que als 15 anys va mantenir relacions amb ell pensant que era "l’única", igual com altres de les seues companyes (van ser nou les qui van denunciar).

En la roda de premsa, Marta Pachón ha explicat que la raó de donar la cara és animar a "les que no s’han atrevit a parlar", i Miriam Fuentes ha afegit que es tracta "que anem canviant la història i el discurs social que promou això, que a poc a poc els abusadors se sentin menys lliures de fer-ho". No obstant, veuen molt difícil que el cas es reobri perquè per a això hi hauria d’haver noves denúncies d’un període més recent, i elles saben com de difícil que és fer el pas. "El veritable acte de valentia és reconèixer que has patit abusos", ha recalcat Sonia Palau. Per a elles la clau ha estat anar de la mà. "El nostre camí juntes ha estat guaridor i hem après sobre l’abús i sobre la sororitat".

"Hem de canviar el xip en parlar d’abús i de víctima", ha afegit Fuentes, Isabel no ha estat gens sensacionalista i és responsabilitat dels mitjans no mostrar una imatge de ploranera perquè ningú es vol identificar amb això. En aquest sentit, han agraït que "El sostre groc" no posi el focus en les vexacions que van patir, sinó en el perfil de l’abusador, malgrat que Gómez va rebutjar participar en el documental. "Jo crec que el protagonista ho és", ha apuntat Palau. "El depredador repeteix els seus comportaments, Isabel ha sabut posar el focus on volíem, en ell, no en nosaltres, perquè és ell qui ha de sentir vergonya i culpa". També es critica la falta de mecanismes per donar suport a aquestes denúncies. "Algunes companyes nostres, quan van parlar amb l’escola els van qüestionar, no entenien, no hi ha eines perquè la gent no està formada", ha dit Palau.

Coixet ha explicat que va ser difícil aconseguir material d’arxiu i que des de l’Aula no se’ls va facilitar res, tot havia estat "esborrat" i les imatges que s’inclouen són filmades amb mòbils per pares o alumnes. Per a la directora de pel·lícules com "La vida secreta de las palabras" o "Mi vida sin mi", el "pitjor" del cas és que quan per fi van aconseguir trencar el silenci els fessin sentir que havien fet una mica malament, la qual cosa es volia "carregar la institució". També s’ha confessat "intrigada" pel que ha anomenat la "trama econòmica" del cas, perquè Gómez va rebre una indemnització de gairebé 60.000 euros quan va ser expulsat del centre. "Aquesta indemnització és una bufetada a la seua cara, és una cosa en la qual m’hauria agradat endinsar-me, però ningú no vol parlar les coses".