“Investigar les osseres dels comtes d’Urgell ja és una gran fita científica”

En el marc del projecte per dignificar el panteó funerari dels comtes d’Urgell que ha impulsat el monestir de les Avellanes i la Diputació, ahir es van obrir les osseres dels comtes ubicats al cenobi per conèixer i investigar a través de les restes l’edat, el sexe, l’estat de salut, el parentiu i l’origen geogràfic d’aquest noble llinatge.

Pocs minuts després de les onze del matí, la calma habitual de l’església del monestir de Santa Maria de les Avellanes, a Os de Balaguer, es trencava amb una escena històrica i carregada de simbolisme: la reobertura de la primera de les arquetes funeràries on estan dipositades les restes dels Comtes d’Urgell. Correspondrien a Ermengol X (1254-1314), promotor del panteó funerari del llinatge d’Urgell, els seus pares Àlvar I (1239-1268) i Cecília de Foix (morta el 1270) i el seu germà Àlvar II (mort el 1299), vescomte d’Àger. L’operació, que va comptar amb la presència de restauradors patrimonials, tècnics especialitzats i un notari, es va prolongar més d’una hora i va estar meticulosament planificada.

Després de certificar la primera arqueta, perfectament lacrada, va ser traslladada a la biblioteca del monestir, on es va procedir a obrir-la. La caixa metàl·lica contenia diverses restes òssies d’almenys tres cossos. Van continuar amb l’obertura de la segona arqueta, menys pesant i amb menys restes encara que de més d’un individu. “Ara hem de revisar a quantes persones poden correspondre, si realment són compatibles amb les dades de què disposem dels comtes d’Urgell, i traçar possibles analítiques que ens permetin conèixer més sobre ells”, va explicar l’antropòloga del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Núria Armentano.

En els propers dies es farà un estudi antropològic, estudis genètics per veure el parentiu o conèixer si patien certes patologies i fins i tot una analítica de radiocarboni que situï una cronologia per saber què els va passar. Aquesta acció forma part del projecte de dignificació del panteó dels Urgell, que inclou la reproducció dels antics sepulcres esculpits entre els segle XIII i XIV, que van ser venuts el 1906 i que avui s’exposen al museu The Cloisters de Nova York.

El director del monestir, Robert Porta, va remarcar l’aposta per aquest treball en xarxa amb diferents administracions “replantejant el concepte de patrimoni, plantejant-lo com a global”. Per a la directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs, “és la primera vegada que es podran estudiar unes restes òssies que es conserven i que són accessibles i ens poden aportar dades molt interessants, tant de comtat d’Urgell com de la dinastia Cabrera, a la qual pertanyen”.

Segons la directora de Patrimoni Arqueològic, Arquitectònic i Paleontològic de Catalunya, Marina Miquel, mai abans l’estudi d’un conjunt funerari de la noblesa catalana havia tingut tant interès per a la comunitat científica. “Tenim la capacitat de caracteritzar l’edat, el sexe, el seu estat de salut, el parentiu o el seu origen geogràfic, i alhora aportar dades sobre els processos socioeconòmics de l’època i dels rituals funeraris.” Va apuntar que el projecte d’estudi dels sepulcres del monestir de les Avellanes “és avui ja un èxit” i ho és com a excel·lent exemple de col·laboració entre institucions culturals que tenen un objectiu comú, “recuperar la memòria històrica de la casa del comtat d’Urgell”, va explicar.

La rèplica del sepulcre d’Àlvar I i Cecília de Foix, al setembre

El proper mes de setembre està prevista l’arribada al monestir de la rèplica del sepulcre doble que s’atribueix a Àlvar I i Cecília de Foix, que s’està reproduint a Olot, gràcies al suport de la Diputació. Serà el segon i el més complex pel seu volum i doble estructura. Fa dos anys es va instal·lar la reproducció del sepulcre del vescomte d’Àger, el primer del panteó dels comtes d’Urgell, els originals del qual s’exhibeixen a Nova York. El director del monestir, Robert Porta, va apuntar que quedarà pendent el d’Ermengol X, “que és el més luxós”. La idea és que si es confirma que aquestes restes són dels comtes es dipositin cada una en la seua reproducció, i “disposar de l’únic panteó identificat de la noblesa medieval catalana”, va dir.