El Suprem ordena al MNAC lliurar a Aragó els frescos originaris de Sixena

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de fa 9 anys de l’Audiència d’Osca que ratifica la propietat aragonesa de les pintures murals del monestir de Sixena i que exhibeix el MNAC, que obliga a restituir la sala capitular al seu emplaçament original en 20 dies, termini que la consellera de Cultura veu “impossible” de complir.

La sentència de la Sala Civil obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a restituir a la sala capitular del Monestir de Vilanova de Sixena en un termini de 20 dies les pintures murals, arrancades a l’inici de la Guerra Civil pel funcionari de la Generalitat Josep Gudiol. Els magistrats del Suprem desestimen cada un dels arguments esgrimits contra la legitimitat del Govern aragonès i l’ajuntament de Sixena per personar-se en la causa en nom de la comunitat religiosa de les Germanes Santjoanistes, propietàries del monestir. Consideren que l’Audiència d’Osca, que va confirmar el 2020 la sentència dictada el 2016 en primera instància, va apreciar de forma vàlida totes les consideracions exposades pels recurrents, la Generalitat i el MNAC, fins i tot les referides al dret canònic en la seua interpretació del concepte de “compravenda” de les pintures esgrimit des de la part catalana.

En la resolució, el TS rebutja la “pretesa” validesa i legalitat de l’acord subscrit entre la Generalitat i la priora del monestir de Valdoreix, al qual es van desplaçar a començaments dels anys noranta del segle passat les poques germanes Santjoanistes que romanien a Sixena.

Segons l’alt tribunal, no consta en cap document que la priora de Valdoreix, en nom de la seua congregació, ostentés la representació jurídica de la comunitat de Sixena, per la qual cosa no considera vàlida la transmissió patrimonial que va subscriure per facilitar la permanència dels béns del monestir a Catalunya.

Igualment descarta l’existència de proves de la cessió de les pintures en favor de la Generalitat per part de la congregació de Sixena i nega també la propietat catalana de les pintures per usucapió, o dret sobre una propietat per ús continuat en el temps, ja que, segons el parer dels magistrats, el MNAC “mai no va arribar a posseir les pintures murals com a amo”. En aquest sentit, assenyala que el mateix museu reconeix al seu web que les pintures murals van ingressar a la institució mitjançant dipòsit.

Tampoc no consideren que l’Audiència d’Osca incorregués en “incongruències” respecte a la sentència de primera instància, afirmació feta en relació amb l’argument de la Generalitat de Catalunya que els jutges que van revisar el recurs no van ser conscients de l’abast dels plantejaments fets al no acceptar uns documents que els recurrents no van arribar a presentar. El Suprem rebutja, doncs, els recursos extraordinaris per infracció processal i els d’apel·lació contra la sentència de l’Audiència d’Osca i condemna la Generalitat i el MNAC a tornar les pintures murals i a pagar els costos processals generats.

Alerten del “dany irreparable” que patiran les obres

La consellera de Cultura, Sònia Hernández, va demanar ahir prudència després de la sentència i va dir que els informes tècnics de què disposen apunten que és “impossible traslladar aquestes pintures i instal·lar-les sense danyar-les de forma irreparable”. Hernández va afegir que la prioritat de la Generalitat és “la preservació del patrimoni” i que els serveis jurídics del Govern estan analitzant en profunditat la sentència. “Tots els informes tècnics dels quals disposem i que s’han aportat durant el procés apunten a la impossibilitat d’extreure, traslladar i instal·lar aquestes pintures sense causar danys irreparables” va remarcar, afegint que ara s’ha d’analitzar “qui ha de fer el trasllat i qui és el responsable de portar-lo a terme”. Sobre si el director del MNAC, Pepe Serra, li havia traslladat la intenció de dimitir a l’haver assegurat que l’art no es retiraria amb ell en el càrrec, va indicar que “en cap cas no m’ha traslladat cap intenció de dimitir”. Per la seua part, la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles, Mireia Mestre, va afirmar que el problema no és si les pintures es poden moure o no, sinó a quin cost. “A cost de la seua degradació irreversible”, va advertir, ja que “tenen unes condicions fisicoquímiques molt vulnerables i no tenen la capacitat de suportar l’estrès que suposaria un desmuntatge”. L’exconseller Lluís Puig denuncia el “dany irreversible” que patiran i que es tracta “d’un cas polititzat des del principi”.

“Una immensa satisfacció que culminarà quan siguin al seu lloc”

El president d’Aragó, Jorge Azcón, va celebrar la sentència dient que “sento una immensa satisfacció que es veurà culminada quan puguem contemplar les pintures al seu emplaçament original”. Va recordar que va ser el Govern de Luisa Fernando Rudi (PP) el que va iniciar el procés judicial. Es tracta de nou capítol del litigi després del polèmic assalt policial al Museu de Lleida el 2017 en el marc de la intervenció de la Generalitat per l’article 155, emportant-se 44 obres. Val a recordar que hi ha tresors de Sixena en diferents museus espanyols que mai no han estat reclamats.