El MNAC defensa que el conjunt mural de Sixena no ha sortit "mai" i que només s'han fet préstecs "puntuals" de fragments

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha assegurat aquest dimecres que només s'han fet préstecs "puntuals" de petits fragments de les pintures de Sixena en un anys i en un context històric on la disciplina de la conservació preventiva "no tenia el desenvolupament actual". En un comunicat, el museu avisa que el conjunt pictòric "mai" ha sigut objecte d'una operació de transport "semblant o comparable" a la que es portaria a terme en el cas de ser instal·lat a Sixena. En aquest sentit, l'equipament defensa que des de fa 28 anys cap fragment del conjunt museïtzat "ha viatjat i les pintures estan excloses de préstec".

El MNAC recorda que des de la seva instal·lació al Palau de Montjuïc l'any 1961, el conjunt de les pintures de la sala Capitular del Monestir de Santa Maria de Sixena "no ha sortit mai del museu". El 1987 les pintures es van portar a les reserves amb motiu de les obres de remodelació de l'edifici i, per a la reobertura del 1995, el conjunt es va instal·lar a la seva ubicació actual, "on porta trenta anys".

Segons el comunicat, al llarg d’aquestes tres dècades s'ha pogut constatar que l'emplaçament triat, aïllat, sense cap paret ni obertures directes a l'exterior, i tractat per aconseguir una qualitat de l'aire i unes condicions climàtiques especialment estables, és "idoni" per a la conservació de les pintures, considerades "les més fràgils de la col·lecció d’art romànic".

De fet, tal com afirma la doctora en enginyeria i conservació preventiva de bens culturals i presidenta del Comitè Científic Internacional de Pintura Mural de l'ICOMOS, Simona, Sajeva, a l'informe 'L’avaluació dels efectes d’eventuals operacions de desmuntatge de la instal·lació actual, transport i remuntatge en la seu d’origen', el conjunt pictòric "mai ha sigut objecte d’una operació de transport semblant o comparable a la que es portaria a terme en el cas de ser instal·lat a Sixena".

I recorda que només petites parts de les pintures han estat prestades a altres museus. "En tots els casos s'ha tractat de porcions reduïdes sobre contraxapat (requadres provinents en la majoria dels casos de l'intradós), que garanteix una superfície contínua, uniforme i rígida a les pintures", conclou. També insisteix que aquestes "préstecs puntuals" es van dur a terme en uns anys i un context històric on encara la disciplina de la conservació preventiva "no tenia el desenvolupament que avui té".

Vint-i-vuit anys sense viatjar

Entre els anys 1970 i 1997, fragments que formen part de l'intradós van participar en diferents exposicions. També ho va fer el 1984 l'arc amb motius vegetals, procedent de l'arrencament de 1961. Donat l'estat de conservació "extremadament fràgil de les pintures", que els experts han pogut constatar gràcies a les darreres anàlisis químiques i físiques i als protocols de conservació preventiva implementats en les últimes dècades, "des de fa vint-i-vuit anys cap fragment del conjunt museïtzat ha viatjat i les pintures estan excloses de préstec".

El comunicat també aclareix que no és fins als anys 1990 quan els museus comencen a gestionar la conservació de les seves col·leccions des del punt de vista de l'avaluació dels riscos, i el MNAC és el primer de l'Estat que inclou un professional dedicat a aquesta disciplina dins el seu equip de conservadors i restauradors.

"A la comunitat científica, a l'inici de segle ja existeix consens sobre la idea que la gestió de les col·leccions s'ha de portar a terme a partir de l’avaluació dels riscos, alhora que s'implementen els primers protocols que fixen les condicions que cal tenir en compte per als préstecs d'obres d'art", assenyala.

La importància de les reintegracions històriques

D'altra banda, el 45% de la superfície plana dels arcs i un 25% dels intradossos són reintegracions de les pèrdues fetes per Josep Gudiol en estuc de guix i pintura al tremp de cola, a la manera de grisalla, entre el 1940 i el 1950. Aquest mètode, aplicat sobre una superfície tant àmplia, suposa un 'unicum' en la història de la conservació i restauració a Catalunya i, com a tal, s'ha de considerar un bé patrimonial a preservar. Més recentment, el 2006, aquesta tècnica es va fer servir per a la reconstrucció dels frescos de Mantegna a la capella Ovetari de Parma.

Pròxima reunió del patronat

La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha confirmat aquest dimecres que "en els pròxims dies" el patronat del MNAC convocarà una reunió extraordinària on es decidiran les passes a seguir en relació amb les pintures. En resposta parlamentària, la consellera ha dit que el Govern anirà a la trobada juntament amb el Ministeri de Cultura i l'Ajuntament de Barcelona, amb la intenció de decidir "escoltant el que diguin els tècnics i els experts".

Hernández ha insistit que "s'ha d'abordar des d'un punt de vista tècnic quina és la millor solució possible". En tot cas, ha assegurat que el Govern hi treballa "en cos i ànima des de tots els àmbits" i que donarà suport al MNAC.

Davant la sentència que determina el trasllat de les obres, ha assegurat que la prioritat és la "preservació del patrimoni", recordant que tots els informes elaborats pels experts de què disposen "posen en dubte la viabilitat del trasllat (de les obres) sense danyar-les de forma irreparable".

Per això, ha insistit que la qüestió s'ha d'abordar des d'un punt de vista tècnic i ha explicat que han posat un equip d'experts de la Generalitat a treballar sobre la qüestió "per trobar la millor solució" de totes".