Amulets, rituals i bruixes a Catalunya: el misteri que encara protegeix les llars des del segle XVI

Catalunya s'ha revelat com un territori d'excepcional importància per a l'estudi de la bruixeria i la persecució de bruixes durant els períodes medieval i modern. Les investigacions històriques dels darrers anys han confirmat el paper fonamental de les terres catalanes, particularment les comarques occidentals, com a origen d'un fenomen que va iniciar-se a la baixa edat mitjana i que, sorprenentment, va mantenir-se actiu fins a èpoques molt properes al present. La creença en els poders malèfics atribuïts a bruixes i bruixots sobre persones, animals i conreus ha deixat una profunda empremta cultural que perdura fins avui.

Un dels aspectes més destacats d'aquest fenomen va ser la suposada capacitat d'aquestes figures per provocar malalties i mort mitjançant diversos mecanismes com ara maleficis, verins i atacs nocturns a les llars. Aquesta convicció en el "mal donat" ha perviscut a través dels segles, generant tot un ventall de mesures preventives que incloïen gestos específics, fórmules rituals i objectes profilàctics com els amulets, destinats a neutralitzar els efectes nocius d'aquestes pràctiques. Cal remarcar també la importància simbòlica de la cuina, especialment la llar de foc, com a punt de connexió amb el món sobrenatural, motiu pel qual aquests espais eren especialment protegits mitjançant símbols i rituals.

Els orígens de la persecució de bruixes a Catalunya

La cacera de bruixes va tenir una incidència especialment intensa al territori català durant els segles XV, XVI i XVII. Segons els estudis més recents, les comarques de Ponent van experimentar una de les persecucions més severes de tot Europa, amb centenars de processos documentats. Aquests procediments judicials, molts d'ells conservats en arxius locals i comarcals, constitueixen avui una font valuosíssima per entendre la mentalitat de l'època i els mecanismes socials que van desencadenar aquestes persecucions.

El 2025 marca el 330è aniversari d'un dels últims grans processos contra la bruixeria a Catalunya, celebrat a Viladrau el 1695, on diverses dones van ser acusades i executades. La investigació contemporània ha permès reinterpretar aquests fets no només com a manifestacions de superstició, sinó com a complexos fenòmens socials on s'entrellaçaven factors econòmics, polítics, religiosos i de gènere. Les dones, especialment les vídues, les pobres o les marginades socialment, van ser les principals víctimes d'aquestes persecucions.

Protecció contra el mal: amulets i rituals populars

La por a la bruixeria va generar tot un sistema de protecció que ha perdurat en la cultura popular catalana. Els amulets formaven part essencial d'aquest sistema defensiu, des de simples objectes naturals com pedres amb formes especials fins a elaborades peces d'artesania com els reliquiaris o les medalles beneïdes. La documentació etnogràfica recollida durant el segle XX demostra que l'ús d'aquests elements protectors va continuar fins ben entrat el segle passat en moltes zones rurals de Catalunya.

Els rituals de protecció domèstica van tenir especial importància a les llars catalanes. La llar de foc, considerada punt de connexió amb el món sobrenatural, era especialment protegida. Els cremalls, elements metàl·lics utilitzats per penjar olles i calderes sobre el foc, sovint incorporaven símbols protectors i eren considerats elements amb capacitat per repel·lir les forces malignes. Altres elements arquitectònics com llindes de portes, finestres o xemeneies també rebien tractaments especials amb gravats o col·locació d'objectes beneïts per impedir l'entrada d'influències malèfiques.

La cuina com a espai màgic i ritual

L'espai culinari ha ocupat un lloc central en l'imaginari relacionat amb la bruixeria. La cuina tradicional catalana conserva encara avui reminiscències d'aquesta relació entre l'alimentació i les creences màgiques. Certs aliments eren considerats protectors contra el mal d'ull o els maleficis, mentre que d'altres es creien potencialment perillosos si eren manipulats per persones sospitoses de practicar arts fosques.

Les herbes aromàtiques i medicinals, moltes d'elles utilitzades habitualment a la cuina catalana, formaven part tant dels remeis populars com dels suposats beuratges i pocions de les bruixes. El coneixement sobre les propietats d'aquestes plantes sovint situava les dones que el posseïen en una posició ambivalent: respectades per la seva saviesa curativa però també temudes i potencialment acusades de bruixeria en moments de crisi o desgràcia comunitària.