Onada de solidaritat per salvar el festival Paupaterres de Tàrrega: “jo no reclamaré l'entrada”
L’assegurança no es fa càrrec de les pèrdues per un error humà en la documentació i obliga a pagar de la seva butxaca els grups programats com si haguessin actuat malgrat cancel·lar tota la jornada per la dana
Onada de solidaritat per salvar el festival Paupaterres de Tàrrega: “no jo reclamaré l'entrada”
El festival Paupaterres de Tàrrega, un dels esdeveniments culturals més estimats i històrics de Ponent, viu hores decisives després de la cancel·lació forçada de la jornada de dissabte per la DANA que va afectar l’escenari i va fer inviable continuar amb els concerts.
L’Associació Paupaterres, entitat sense ànim de lucre responsable del festival, va explicar que el futur del projecte perilla greument, ja que l’assegurança no cobrirà els danys a causa d’un error humà en la documentació, i això obliga a que, ara per ara, haurà de pagar de la seua butxaca els grups programats com si haguessin actuat malgrat cancel·lar tota la jornada per la dana, que va afectar l’estructura de l’escenari i va fer impossible mantenir els concerts amb seguretat.
Tot i això, lluny de la resignació, el festival ha rebut una resposta col·lectiva exemplar. Més de cinquanta voluntaris van acudir dissabte mateix a desmuntar i netejar les instal·lacions afectades, en un acte que l’organització descriu com “un dels moments més bonics i emotius” de la història del festival. “Tothom es va bolcar i va quedar demostrat que el Paupaterres és una gran família”, van afirmar.
A més, usuaris han mostrat a les xarxes el seu suport amb un missatge clar: no reclamaran el retorn de les entrades. Amb l'etiqueta #JoNoReclamaré, la comunitat es comença a mobilitzar per donar suport econòmic i emocional al festival.
Paupaterres
L’entitat ha agraït profundament aquests gestos i està treballant amb QR4events per gestionar el retorn de les entrades per a qui ho desitgi, tot i que demana paciència i confia que molts faran l’esforç de no reclamar l’import.
El regidor de Cultura de Tàrrega, Miquel Nadal, ha mostrat el compromís de l’Ajuntament amb el festival i ha assegurat que “continuarem apostant perquè el Paupaterres sigui el festival de música referent a Ponent”. També ha obert la porta a buscar ajuts d’altres administracions.
Finalment, l’organització i el consistori estudien fórmules per reprogramar algun dels concerts anul·lats i generar ingressos que ajudin a pal·liar el cop econòmic.
Al seu torn, l'editorial del Nova Tàrrega és explícita: Salvem el Paupaterres
Salvem el Paupaterres
És inadmissible que un error administratiu, un simple descuit humà en una assegurança, pugui posar en risc la continuïtat d’un projecte de tanta transcendència social i cultural. Què diu això de nosaltres, com a país? Que potser la cultura que es fa des de la base és prescindible? Que si no hi ha benefici empresarial darrere, tot pot passar-se per alt?
No. No ho podem permetre. No podem mirar cap a una altra banda mentre qui manté viva la cultura als pobles, als carrers, en aquells espais on la indústria cultural no arriba, cau pel pes de les adversitats i la manca de suport.
El Paupaterres ha estat, és i ha de continuar sent un espai de trobada, d’experimentació artística, de descoberta musical i de reivindicació territorial. Més de 12.000 persones esperaven tornar-hi aquest any omplint de nou la ciutat de Tàrrega. I cal que ho puguin fer també l’any vinent.
És clar que els ajuts públics han estat presents en l’organització. Però potser toca fer més. Ara toca passar de les paraules als fets. Si realment volem una cultura descentralitzada, participativa i democràtica, les institucions han d’actuar amb urgència, aportant recursos i cobertures reals a projectes com aquest. No és car ni és complicat: només cal voluntat.
I també ens toca a nosaltres, com a públic. Cada entrada no reclamada, cada missatge de suport a les xarxes, cada donació, per petita que sigui, és un gra de sorra per evitar que aquest festival desaparegui. Quan diem “jo no reclamaré” no només estem renunciant a uns diners; estem dient que la cultura no té preu, que seguim creient en propostes fetes amb el cor, que sabem reconèixer el valor de la feina col·lectiva.
El Paupaterres ha estat construït, any rere any, amb esforç voluntari, entusiasme jove i compromís territorial. Ara és l’hora de retornar-los tot això. Si deixem caure projectes com aquest, el que es trenca no és només un festival. El que es trenca és una manera d’entendre la cultura: des del poble, per al poble, i amb el poble.
No ho deixem caure. Salvem el Paupaterres. Ara més que mai.
