L’històric trenet de l'Estany Gento: patrimoni hidroelèctric català
El ferrocarril de via estreta, que transportava materials i personal durant la construcció de la Central Hidroelèctrica de Capdella, és avui una peça museística de gran valor històric
El trenet de l'Estany Gento, amb la locomotora coneguda popularment com "Rossa".
La Central Hidroelèctrica de Capdella conserva entre els seus tresors històrics l’emblemàtic trenet del Estany Gento, un ferrocarril de via estreta que va jugar un paper fonamental en la construcció i operació d’aquesta infraestructura energètica. Aquest sistema ferroviari, instal·lat originalment el 1912, va formar part d’un ambiciós projecte d’enginyeria que aprofitava les aigües del sistema lacustre del Estany Gento, permetent la connexió entre diversos llacs a través de complexes xarxes de canalització subterrània per a la producció hidroelèctrica.
La construcció de la central va presentar nombrosos desafiaments logístics, sent la comunicació entre la central i els llacs u dels més significatius. Per resoldre aquest problema, es va dissenyar un sistema de transport que permetés moure tant el personal com els materials necessaris per a l’obra. El trenet, amb un recorregut de 5 quilòmetres entre la cambra d’aigua de la Serra i el Estany Gento, va començar utilitzant tracció animal, el que popularment es coneixia com a «tracció de sang», per posteriorment modernitzar-se amb l’adquisició d’una locomotora dièsel que va millorar substancialment la seua eficiència.
Funicular que connectava la central amb els estanys de la capçalera.
La solució tècnica adoptada va ser el sistema Decauville, un revolucionari model de vies estretes i portàtils que destacava per la seua facilitat de muntatge i desmuntatge, característiques idònies per a entorns de difícil accés com el terreny muntanyós on s’ubicava la central. Aquest enginyós sistema ferroviari va continuar en funcionament fins la dècada dels 80, després de la qual cosa va romandre emmagatzemat a Barcelona durant gairebé vint anys, fins la seua tornada i exhibició permanent al Museu Hidroelèctric de Capdella, on actualment constitueix una de les peces més valuoses de la seua col·lecció.
L’enginyeria ferroviària al servei de la hidroelectricitat
El trenet del Estany Gento representa un dels millors exemples de com l’enginyeria ferroviària es va posar al servei dels grans projectes hidroelèctrics de principis del segle XX a Espanya. El sistema Decauville, patentat per l’enginyer francès Paul Decauville el 1875, va revolucionar el transport en obres de construcció gràcies a les seues característiques modulars. Aquest sistema permetia transportar càrregues pesades en terrenys difícils mitjançant vies prefabricades que podien ser acoblades ràpidament per pocs operaris.
En el cas del projecte de Capdella, aquestes vies van resultar fonamentals per superar les dificultats orogràfiques del Pirineu català. Segons els registres històrics, la construcció inicial del trenet el 1912 va coincidir amb una època d’expansió industrial a Catalunya, quan la demanda energètica creixia exponencialment i els projectes hidroelèctrics es consideraven estratègics per al desenvolupament econòmic regional.
La transició de la tracció animal a la mecànica va representar un avenç significatiu en l’operativitat del sistema. Les mules i cavalls que inicialment tiraven de les vagonetes van ser substituïts per una locomotora dièsel que va augmentar considerablement la capacitat de càrrega i la velocitat del transport, factors crucials per a l’eficiència de les operacions a la central hidroelèctrica durant les dècades posteriors.
El complex sistema de transport de la Central de Capdella
El trenet no va ser l’únic mitjà de transport desenvolupat per al funcionament de la central. El 1914, tot just dos anys després de la inauguració del ferrocarril de via estreta, es va construir un impressionant funicular que connectava els llacs de la capçalera amb la central elèctrica. Aquesta infraestructura complementària superava un desnivell de 834 metres amb una arracada extraordinàriament pronunciada del 45,5%, seguint un traçat paral·lel a les canonades forçades que conduïen l’aigua a les turbines.
Aquest sistema combinat de transport -trenet i funicular- conformava una xarxa logística integral que permetia tant el moviment de personal tècnic com el trasllat de materials i equipament entre els diferents punts de la instal·lació hidroelèctrica. La magnitud del projecte reflecteix el nivell d’ambició i capacitat tècnica de l’enginyeria espanyola de principis del segle XX, capaç d’implementar solucions innovadores davant dels desafiaments que presentava l’orografia pirinenca.
Els registres històrics documenten que tant el trenet com el funicular van continuar en servei durant dècades, adaptant-se a les necessitats canviants de la central i contribuint decisivament a la seua operativitat. El sistema ferroviari va mantenir la seua funcionalitat fins els anys 80 del segle passat, acumulant prop de set dècades de servei continu abans de la seua retirada definitiva.
