George Orwell ja tenia la tuberculosi un mes després de sortir de Lleida

Es va contagiar George Orwell a Lleida de la tuberculosi que tretze anys més tard li costaria la vida? La portava del seu pas pel front d’Aragó o la va contreure a Tarragona, on també va ser atès? Aquestes tres hipòtesis es perfilen com les més plausibles arran del descobriment efectuat pels investigadors israelians Gleb i Svetlana Zilberstein i el químic italià Pier Giorgio Righetti, professor (ja emèrit) al Politècnic de Milà.

Els investigadors van analitzar la considerada com l’única carta enviada per l’escriptor a Moscou, una missiva datada el 2 de juliol del 1937, només nou dies després de sortir de la península Ibèrica i 36 després de deixar Lleida, i datada a la seua casa de camp a Wallington, a Hertfordshire. Anava dirigida a Serguei Dinamov, editor de la revista soviètica Literatura Estrangera.

Van treure cinc mostres, una de cada cantonada i una altra de la zona de la firma al ser els llocs on és més possible trobar restes biològiques en una carta mecanografiada.

I, després d’una sèrie d’anàlisis, “tres de les cinc tires van revelar traces clares” de sis proteïnes típiques del bacteri de la tuberculosi, la qual cosa “confirma plenament la patologia d’Orwell”, narren els investigadors en un article. “Aquests resultats s’atribueixen a les traces de saliva als tous dels dits d’Orwell”, i a la data, “quan la patologia es trobava en el seu apogeu”, afegeixen. La tuberculosi es cova de dos a deu setmanes.

El treball atribueix el contagi a la seua cura “en un hospital de Barcelona, on es va infectar amb el bacil de Koch”, després d’haver resultat ferit al front d’Osca, on un franctirador el va ferir d’un tret al coll.

Tanmateix, com narra ell mateix a Homenatge a Catalunya, l’escriptor va ser atès primer a Siétamo, després a Montsó, més tard a Lleida, on “vaig ser cinc o sis dies”, i a l’últim a Tarragona, on “a la fi, 8 o 9 dies després d’abandonar el front, vaig aconseguir que m’examinessin la ferida”.

L’URSS va accedir a ‘Rebel·lió a la granja’ un any abans de publicar-se

L’espionatge no només busca secrets militars o industrials, i el cas de Rebel·lió a la granja, una de les obres fonamentals de l’escriptor britànic George Orwell juntament amb Homenatge a Catalunya i 1984, i de la primera edició del qual es compleixen 80 anys aquest 17 d’agost, n’és una prova. L’investigador israelià Gleb Zilberstein ha descobert a l’RGALI, l’Arxiu de Literatura i Arts del Govern Rus per les sigles en aquest idioma, una còpia mecanografiada del llibre datada el 1944, és a dir, un any abans de la publicació. 

El text va ser obtingut per l’NKVD, el sinistre Comissariat del Poble per a Assumptes Interns de la Unió Soviètica que va operar en el règim estalinista i que va ser l’antecessor del KGB, el Comitè per a la Seguretat de l’Estat que es mantindria durant mig segle. Entre la seua permanència als arxius de l’NKVD i l’RGALI, el text va estar en mans d’Aleksei Batalov, el protagonista de Moscou no creu en les llàgrimes, guanyadora de l’Oscar a la millor pel·lícula el 1999.