L’espionatge soviètic va vigilar l’escultor lleidatà Leandre Cristòfol el 1937
Ressenyat en una llista de militants del POUM, el partit trotskista de Nin i Maurín
Segons documentació a què ha tingut accés SEGRE
Un escultor, un poeta i 50 metralladores. L’informe dels espies soviètics de les Brigades Internacionals ressenyen la captació pel POUM tant de l’escultor lleidatà Leandre Cristòfol com del poeta francès Benjamin Péret. A més, també recullen l’intent de compra de cinquanta metralladores i el fitxatge d’instructors que vivien “en una fàbrica d’armes abandonada” a Lleida.
L’espionatge soviètic va vigilar durant la Guerra Civil l’escultor lleidatà Leandre Cristòfol, al qual va incloure en una llista de persones captades pel POUM, el partit trotskista d’Andreu Nin, amb altres celebritats com el poeta francès Benjamin Péret o Georges Kopp, l’enginyer rus i comandant de George Orwell a la Columna Lenin.
Els temuts serveis secrets soviètics van seguir la pista durant la Guerra Civil a l’escultor lleidatà Leandre Cristòfol, a qui els espies de Ióssif Stalin vinculaven amb el POUM, el Partit Obrer d’Unificació Marxista d’Andreu Nin i Joaquín Maurín. Aquesta formació, hegemònica a Lleida aquells anys i alineada amb el trotskisme, va ser un dels principals focus de malvolença dels estalinistes, que van perseguir els seus dirigents de manera despietada en un dels episodis més funestos de la guerra dins de la guerra.
La documentació a la qual ha tingut accés SEGRE ha estat localitzada per l’investigador israelià Gleb Zilbersteinen a l’RGASPI (Arxiu Governamental d’Història Política de Rússia, per les sigles en rus), l’antic Institut de Marxisme-Leninisme, dependent del Comitè Central de l’extint PCUS (Partit Comunista de la Unió Soviètica). En aquests documents, que estan datats el 1937, hi ha dos referències lleidatanes. Una és la inclusió de “Cristofol Leandro” en una llista de 19 persones que havien estat captades pel POUM en els primers mesos de la Guerra Civil.
No hi ha més referències directes a l’escultor lleidatà en la documentació, en la qual apareix al costat de diverses persones il·lustres per diferents motius i amb el nexe comú de la militància trotskista. Una d’elles és “Peret Benjamin”, un dels poetes francesos més destacats del moviment surrealista i que va viatjar a Catalunya al començament de la Guerra Civil com a delegat del Partit Obrer Internacionalista, la formació que havia unificat el corrent dissident del sovietisme en aquest país. També hi apareix Guido Lionello, un intel·lectual italià i comunista heterodox que acabaria morint la primavera del 1945 després de passar pel campde concentració nazi de Dachau (Baviera).
Crida l’atenció la presència en aquestes llista de dos persones més, la dirigent del POUM Louise Gorkin, membre del Comitè Central de la formació, i Georges Kopp, un enginyer nascut a Sant Petersburg que es va allistar a les Brigades Internacionals i que va exercir com a comandant en el tercer regiment de la Columna Lenin, la brigada que el partit de Nin va enviar al front d’Aragó i de la qual formava part l’escriptor George Orwell. Altres informes dels serveis de contraintel·ligència soviètics relacionen Kopp i Gorkin amb dos figures referencials de l’esquerra europea del segle passat com George Orwell i Willy Brandt, llavors periodista i militant de l’SPA (Partit Socialista Obrer), d’orientació trotskista, i anys després canceller de la República Federal Alemanya i referent de la socialdemocràcia juntament amb el suec Olof Palme. Ambdós van viure a l’Hotel Falcon de Barcelona (la Rambla, 30) el febrer del 1937 i, encara que no es coneix cap prova documental que coincidissin, des de la Fundació Willy Brandt es dona per fet fa anys que sí que ho van fer.
Louise Gorkin. Va ser del Comitè Central del POUM.
Tampoc n’hi ha que hagués arribat a donar-se durant la Guerra Civil algun tipus de coincidència entre Cristòfol i Orwell, per molt que anysdesprés els enllacés una ironia: el primer va ser l’autor d’El tripi, l’escultura surrealista que decora la plaça dedicada al segon al Barri Gòtic de Barcelona, a quatre carrers i tot just 200 metres d’on es trobava l’Hotel Falcon.
La guerra a ‘Mauringrad’
L’informe dels serveis de contraintel·ligència soviètics, elaborat sota l’àlies de Fritz Valencia per Wilhelm Tebarth, membre del Partit Comunista Alemany que operava en la clandestinitat sota el pseudònim de Schimmel, i per Gustav Szinda, un altre veterà comunista alemany que l’any 1937 passaria a dirigir el contraespionatge estalinista a les Brigades Internacionals abans d’incorporar- se a la Komintern, narra dos episodis relacionats amb Lleida. Un és l’intent d’adquirir “50 metralladores de discos Model 6 per 15.000 francs”. Segons la documentació que van aconseguir els espies soviètics, “se suposava que l’adquisició es faria legalment a través del govern de la República Socialista Soviètica de Croàcia”. “Queda per determinar si les peces de les màquines confiscades al POUM corresponen als mateixos models esmentats anteriorment”, anoten Tebarth i Szinda, amb referència al desmantellament de la formació trotskista després dels enfrontaments del maig d’aquell any a Barcelona.
L’interès dels estalinistes per l’activitat del POUM a Lleida és un aspecte encara poc estudiat en la historiografia sobre la Guerra Civil. Allà era la formació hegemònica de l’esquerra, fins al punt que se la coneixia com Mauringrad, amb referència al seu líder local, Joaquín Maurín, que també ho va ser de la CNT. L’informe dels espies soviètics explica un d’aquests episodis. Concretament, algú anomenat Anderson, i de qui no s’ofereixen més dades, informa Gorkin de la disponibilitat de tres especialistes en el maneig d’armament que poden resultar-li útils al POUM per donar formació militar als seus membres i als quals localitza “en un taller d’armes il·legal a Lérida”.
Fàbriques d’armes a Lleida
La capital de Ponent va disposar durant la Guerra Civil de diverses fàbriques d’armes, la principal als tallers de La Hispano Suiza de Cappont.
