Samuel Baeza Álvarez: «Bossòst em va semblar ideal per a la novel·la»

La vida de Rubén Pagès, catedràtic de la UPC amb un enorme intel·lecte, fa un gir radical quan un desconegut comença a sotjar-lo, també al seu poble vacacional: Bossòst. Això desencadena una sèrie de desaparicions, segrestos i esdeveniments tràgics que el portaran a col·laborar amb una investigació policial. 

‘La ecuación que resuelve el enigma’ (ExLibric, 2025), la seua última novel·la, s’ubica, en part, a la Val d’Aran. Aquest cap de setmana viatja allà per primera vegada. 

Sí. Hi vaig precisament per presentar el llibre, dissabte a les 19.00 hores a l’ajuntament de Bossòst, municipi on té lloc part de l’acció. 

Per què va elegir Bossòst com a escenari? 

Els protagonistes viuen a Barcelona i volia trobar un altre escenari més tranquil per ubicar la història, amb muntanya i naturalesa, i que contrastés amb l’entorn urbà de la capital. Després d’indagar, vaig topar amb la Val d’Aran, més concretament, amb Bossòst. Em va semblar la ubicació ideal, perquè és un municipi amb molta història. 

Com se li va ocórrer aquesta història? 

Sempre he tingut la intenció d’escriure una novel·la negra que satisfaci tot el que a mi m’agradaria llegir en una. Volia fer una història disruptiva, que sortís del clàssic punt de vista de la policia –crec que aquesta fórmula ja cansa el lector– i que el protagonista fos inoblidable, però sense que fos un heroi sense sentiments. De fet és complex d’entendre, per les seues contradiccions i de vegades pot fins i tot arribar a resultar insuportable. 

Aquest és el tercer llibre que publica i només té 20 anys. 

Sempre he consumit moltes històries, en format de llibres i pel·lícules. Als 15 o 16 anys vaig començar a crear novel·la negra perquè era molt lector de Carlos Ruiz Zafón. El meu primer llibre, El viaje (2021), es va quedar com una cosa anecdòtica. Però el segon, Max (2022), és una novel·la històrica sobre el conflicte de l’Afganistan molt més treballada