El MNAC aporta al jutjat nous informes d'experts internacionals que avalarien els riscos del trasllat dels murals a Sixena

El Museu Nacional d'Art de Catalunya ha presentat aquest dilluns al jutjat d'Osca un escrit d'oposició a l'execució de la sentència que aporta nous informes de prestigiosos experts internacionals. Destaca l'especialista italiana Simona Sajeva o l'International Centre for Study of Preservation and Restoration of Cultural Property (ICCROM), que ratifiquen la posició tècnica sobre els "grans riscos" i "l'extrema complexitat" de l'operació. El MNAC qüestiona el calendari fixat per Aragó, tant en procediments com en requeriments, i proposa un cronograma alternatiu en set fases que es podria allargar fins a un any i mig. També consideren que l'empresa representant del govern d'Aragó no té l'experiència i solvència "necessàries" per a la operació.

El jutjat d’Osca va acordar a finals de juliol una ordre general d’execució definitiva de la sentència del Tribunal Suprem que va confirmar el trasllat de les pintures murals del monestir de Vilanova de Sixena que hi ha al MNAC, i va donar set mesos al museu per retornar les obres. Aquest termini coincidia amb el cronograma plantejat pel govern d’Aragó, tot i que la jutgessa Rocío Pilar Vargas va donar l’opció al MNAC a presentar un “cronograma alternatiu", que el museu ha presentat aquest dilluns.

La proposta de l'equipament contempla 64 setmanes -un any i tres mesos-, que podria allargar-se fins a l'any i mig si es té en compte "l'alta complexitat i de l'operació", segons indiquen en el text. L'escrit del MNAC reitera els arguments tècnics i jurídics que ha defensat al llarg de tot el procés, prioritzant la preservació de l'obra i assenyalant "els riscos de danys irreparables", confirmats, ha afegit, per nous informes d'experts nacionals i internacionals, entre ells l'ICCROM (International Centre for Study of the Preservation and Restoration of Cultural Property).

El Museu ha comunicat que ja està en fase de compliment pel que fa a les pintures profanes. Tal com ja va posar de manifest, les característiques i estat de conservació d'aquestes pintures són "tècnicament diferents". El Museu aporta esborranys dels documents necessaris per a la licitació que Aragó haurà de revisar i completar, ja que desconeix el destí i el mètode d'instal·lació final de les pintures, així com les condicions climàtiques i de conservació del lloc on estaran instal·lades.

Així mateix, l'escrit adjunta un vídeo on es mostra la fragilitat dels murals i qüestiona el calendari proposat per Aragó tant en els procediments com en els requeriments per actuar i prendre decisions. També manifesta que l'empresa que actua en representació del Govern d'Aragó "no té l'experiència ni la solvència necessàries per a una operació d'aquesta envergadura".

Tot i que hagi presentat un calendari alternatiu, el Museu ha fet èmfasi en el fet que això no impedeix que reiteri el que ja ha manifestat en els seus escrits anteriors del 23 de juny i del 17 de juliol de 2025: la incapacitat tècnica del Museu per dur a terme la retirada i el trasllat de les pintures pel risc de "danys irreparables" que aquesta operació suposa, la seva extrema fragilitat i els danys irreversibles que per aquesta raó poden patir, de manera molt probable, en les àrdues i complicades actuacions necessàries per al compliment voluntari, o forçós, de la sentència.

Nous informes

El Museu ha ressaltat que aporta nous informes que avalen, ratifiquen i amplien la seva posició tècnica pel que fa als grans riscos i la complexitat extrema de l'operació. El MNAC ha explicat que ha recercat l'opinió "dels més prestigiosos experts internacionals en la matèria" i que en els informes confirmen el seu diagnòstic sobre "l'extrema fragilitat de les pintures murals de la sala capitular".

El MNAC cita a Simona Sajeva, que ha realitzat un segon informe, amb data d'1 de setembre de 2025, que complementa el seu estudi de 2016, i en el qual analitza "la fragilitat de les pintures i assenyala els punts crítics del calendari proposat pel govern d'Aragó". Cita "l'absència d'una avaluació integrada dels riscos així com les pèrdues potencials relacionades amb l’operació, concloent que tant el termini com la proposta tècnica ignoren els greus riscos de danyar de forma irremeiable les pintures, i per tant són inviables".

Un altre informe és el de l'ICCROM (International Centre for Study of Preservation and Restoration of Cultural Property), una organització que té la missió principal d'ajudar els estats membres a conservar el seu patrimoni cultural. L'ICCROM va enviar en missió oficial al MNAC una de les seves tècniques per a la confecció de l'informe i ha destacat que "les pintures es poden considerar supervivents d'una pèrdua catastròfica, rescatades en circumstàncies d'emergència" i afegeix: "El seu estat actual alterat i fràgil les fa especialment vulnerables a les pertorbacions físiques i als canvis ambientals”. Ha apuntat també que el seu estat pot descriure's com "alterat, fràgil i reactiu. Com a tal les pintures són vulnerables a un major deteriorament, en particular en cas de canvis ambientals o pertorbacions físiques (cops, vibracions)". L'ICCROM "recomana encaridament fer una avaluació exhaustiva dels riscos basant-se en els valors existents abans de dur a terme qualsevol acció relacionada amb la reubicació”.

Així mateix, dues de les expertes que participen en la comissió creada per les administracions, per part de la Generalitat i de l’Ajuntament, han recalcat "el deficient estat de conservació de les pintures" que es mantenen "relativament estables gràcies a un entorn ambiental monitoritzat, amb paràmetres pràcticament invariables, i de l'atenció permanent de professionals especialitzats".